Vam disposar d’un cap de setmana per fer una escapada al Piemonte i fer-ne un tast d’aquesta regió, tot i el fred que pot arribar a fer a principis de desembre.
L’objectiu prioritari de la sortida era Torino, la capital. Però abans vam fer una aturada a Albugnano, a la província d’Asti. Allà, a banda de degustar una mostra de la magnífica gastronomia local, amb plats com la polenta al cinghiale o la bagna cauda, es troba l’abbazia de Vezzolano. Enretirada de la població, enmig d’un paisatge muntanyós, llueix un romànic esplèndid al seu exterior i bonics frescos a l’interior.
Torino, seu dels Jocs Olímpics d’ivern de 2006, és una ciutat senyorial. Hi sovintegen els palaus, començant pel Palazzo Reale, que, a la piazza del Castello, té el Palazzo di Madama a un costat i a l’altre el Duomo, seu de la famosa Síndone, el sudari de Crist, custodiat a sota de la Tribuna Reale i que només es pot veure en ocasions molt determinades. També hi ha moltes esglésies, de les quals vam poder veure la del convent de San Domenico i la de la Consolata, aquesta al costat d’una referència gastronòmica de la ciutat: la cafeteria al Bicerin.
Encara hi ha més atractius a la ciutat. Com anar al Parco del Valentino, presidit pel palau del mateix nom, on hi ha, a la vora del Po, majestuós, el Borgo Medievale, una selecció d’edificis característics de diferents pobles del Piamonte al voltant d’un castell.
La Mole Antonelliana, concebuda inicialment com un temple jueu, és l’edifici més característic de la ciutat i seu d’un interessantíssim museu del cinema. Des del mirador que la corona, les vistes de la ciutat són esplèndides, emmarcades pels cims nevats dels Alps per una banda i pel turó de Superga a l’altra.
Com a moltes altres ciutats, anar pels volts de Nadal suposa veure carrers amb il·luminació nadalenca, però Torino és, en aquest aspecte, una referència.
La ciutat també és la seu de la Fiat i la seva històrica fàbrica, el Ligotto, ara és un modern centre lúdic i comercial que encara conserva en el seu terrat la pista de proves, encara que no la vam poder visitar.
Hem anomenat Superga i sí, anar-hi és molt recomanable, per la basílica que hi ha al seu cim i les vistes que hi ha sobre la ciutat. El turó, però, va ser també l’escenari de la tragèdia aèria de l’equip del Torino l’any 1949, un dels millors de l’època. L’avió en el que viatjava l’expedició torinesa es va estavellar contra una de les parets de la basílica i no va haver-hi supervivents.
IMATGES D'ALLÒ QUE ENS AGRADA (III) 