ROMA (X). I MUSEI VATICANI

Els Museus Vaticans formen un complex enorme que allotja nombroses i importantíssimes obres d’art.

La seva visita, però, resulta un tant atípica. En primer lloc, s’han de superar les llarguíssimes cues que es formen a l’entrada. Després, el recorregut i la quantitat d’obres a veure i el criteri que regeix el museu ja que es garanteix la visita a la Cappella Sistina, però hi ha sales i museus que van tancant molt abans de l’hora fixada com a tancament de tot el conjunt.

Sigui com sigui, és un lloc per gaudir-ne i tornar.

El recorregut s’inicia a la Pinacoteca Vaticana. Té 18 sales, amb obres de Bernardo Daddi, Giotto, Pietro Lorenzetti, Simone Martini, il Sassetta, Lorenzo Monaco, Beato Angelico, Filippo Lippi, Benozzo Gozzoli, Melozzo, il Pinturicchio, Leonardo, Tiziano, il Veronese, Caravaggio…però per sobre de tot destaquen les de Raffaello, a la sala VIII, amb obres com la Trasfigurazione, Incoronazione di Maria o la Madonna di Foligno.

Altres museus són el Gregoriano Profano, amb originals grecs, còpies romanes, originals romans i sarcòfags, el Pio Cristiano, amb material epigràfic i monuments esculptòrics, el Gregoriano Egizio i el Gregoriano Etrusco, amb obres de Tuscania i Tarquinia entre d’altres. Des d’algunes de les sales es contemplen boniques vistes dels jardins vaticans.

El pati de la Pigna dóna accés al Museo Chiaramonti, amb la seva Galleria Lapidaria i Il Braccio Nuovo, que compta amb una excelsa col·lecció d’esculptura romana on destaquen: Sileno con Dioniso fanciullo, Augusto da Prima Porta, Pudicizia, Statua di Artemide o Il Nilo.

L’altre museu amb una col·lecció esculptòrica clàssica magnífica és el Pio-Clementino que compta amb obres com l’Apoxyomenos, l’Apollo del Belvedere, Hermes, Perseo o Il torso del Bevedere que acompanyen el conegut Laocoonte, a més a més de comptar amb diferents mosaics.

A partir d’aquí, el recorregut s’orienta a arribar a les sales de Raffaello i la Cappella Sistina. Per fer-ho es passen altres sales destacables, com la Galleria delle Carte Cartografiche, profusament decorada.

Le Stanze di Raffaello són quatre espais esplèndids. La primera és la Sala di Constantino, decorada per Giulio Romano amb l’ajut de Francesco Penni i Raffaellino del Colle. Del primer és la Vittoria di Constantino su Massenzio, que ocupa la paret més gran. La volta, per la seva part, és obra de Tommaso Laureti.

La segona és la Sala di Eliodoro, decorada per Raffaello, i on es poden admirar Leone Magno ferma l’invasione di Attila, la Liberazione di S. Pietro, la Cacciata d’Eliodoro i la Messa di Bolsena, amb cinc esplèndids retrats a la part inferior dreta.

La tercera és la Sala della Segnatura, també decorada per Raffaello, on es troben el Parnaso, la Disputa del Sacramento i la magnífica Scuola d’Atene.

La darrera sala és la dell’Incendio, amb l’Inzendio del Borgo, la Vittoria Navale di Leone IV i el Giuramento di Leone III.

La Cappella Sistina és la següent parada obligatòria. Aquí no es poden fer fotos, però tothom en fa, enmig dels crits dels vigilants repetint “No foto!”. És un espai extraordinari. La paret del fons, amb el Giudizio Universale, i la volta, on destaca La creazione del primo uomo, són obra de Michelangelo. A les parets laterals, decoració al fresc, amb obres del Perugino, il Pinturicchio, Botticelli, Cosimo Rosselli, Luca Signorelli i Domenico Ghirlandaio.

El nostre cas, després de sortir de la capella, ja ens obligava a buscar la sortida amb presses. Encara vam poder gaudir del Salone Sistino, amb una espectacular decoració, abans de baixar la famosa escala elicoidal del museu.

ROMA (IX). SAN PIETRO IN VATICANO

La Città del Vaticano, del qual el cap és el Papa, és un petit territori de 44 hectàrees. No hi ha fronteres visibles, però sí, Roma allotja un estat independent entre els seus carrers.

La porta d’entrada principal al Vaticà és per la Piazza di San Pietro, l’espai el·líptic delimitat per la famosa columnata de Bernini i que serveix de magnífic marc per enquadrar la basílica vaticana.

Per entrar al temple, a part de superar rigorosos controls de seguretat sota la mirada de la Guardia svizzera, s’ha de complir amb els requisits de vestimenta. A diferència d’altres esglésies italianes, aquí no hi ha previst cap complement per superar-los. O es va amb la indumentària correcta o no et deixen entrar.

El pòrtic de la basílica ja va en consonància amb les grans dimensions del temple. Amb una volta profusament decorada, amb les estàtues equestres de Carlemany i de Constantino i les cinc portes d’entrada, on destaca la Porta Santa, la primera començant per la dreta, que només s’obre els anys de jubileu i la Porta Mediana, la central, amb decoració en bronzo pel Filarete.

En entrar a la basílica, les proporcions porten a engany. Sembla que no hagi de ser tan gran…però fa 186 metres de llarg (més de 218 si s’afegeix el pòrtic), amb 26 metres d’ample per la navata mediana, que fa, a més 46 d’alçada. Ara bé, quan un comença a avançar per la nau central, aleshores sí, és evident que es tracta d’un edifici enorme, el més gran de la cristiandat, i, a més a més, així ho certifiquen les referències que hi ha al terra sobre on arribarien altres temples.

Abans, però, de recórrer tota la nau central, convé aturar-se a la primera cappella lateral de la dreta on es pot contemplar l’exquisida Pietà de Michelangelo. Contrasta la seva delicadesa amb el dramatisme de l’obra del mateix nom que l’autor té a Firenze, al museu dell’Opera del Duomo. Potser l’explicació es troba en el moment vital de l’esculptor quan va realitzar una i l’altra. La romana la va fer quan tenia 23 anys i és l’única obra firmada per l’artista , tal com es veu en una cinta que creua el pit de la Mare de Déu. La fiorentina estava creada per a la seva pròpia tomba i la va iniciar 51 anys després d’haver acabat l’altra.

A la basílica hi ha nombrosos monuments dedicats a pontífexs per artistes com Bernini, Rusconi, Canova, Della Porta, Algardi, Pollaiolo o Maratta.

Però dèiem que s’havia de recórrer la nau central, passant per l’estatua de San Pietro, amb els peus desgastats per la devoció dels fidels i arribant al baldacchino de Bernini, amb els escuts dels Barberini, sota l’enorme cúpula que s’aixeca més de 130 metres i té més de 42 metres de diàmetre. Al final de la nau central es troba una altra obra capdal de Bernini, la cattedra di San Pietro.

La visita es pot completar amb el recorregut per le Grotte Vaticane, on hi ha els sepulcres de pontífexs com Joan XXIII, Pau VI o Joan Pau II, i amb la pujada a la cúpula. L’ascensió al punt més alt de la basílica, ja sigui en ascensor o per escales, és molt recomanable.

Les vistes de l’interior del temple són vertiginoses. I un cop a l’exterior, les estàtues de la façana gairebé es poden tocar a les terrasses intermitges i, a dalt de tot, les vistes dels jardins vaticans, del Palazzo del Governatorato i del Musei Vaticani són esplèndides, però tothom es queda amb la que s’extén cap a Roma, presentada per l’el·lipse de la Piazza San Pietro.

ROMA (VIII). MUSEO NAZIONALE ROMANO

Al voltant de la Piazza della Repubblica es troba el complex de les Termes de Diocleziano, les que eren les més grans de la ciutat, amb un aforament per a més de 3.000 persones.

Parts de l’estructura del complex són ocupades per la basílica de Santa Maria degli Angeli, el seu claustre i jardins, i per una part del Museo Nazionale Romano, que compta amb altres seus com el veí Palazzo Massimo i el Palazzo Altemps.

Al Palazzo Massimo hi ha una excel·lent col·lecció d’esculptura amb obres destacades com la Statua d’Augusto, representat com a pontífex màxim, la Niobide, que pertanyia al frontal del temple d’Apolo a Eretria, el discobolo Lancellotti, el discobolo di Castel Porziano o l’Apollo del Tevere, acompanyats per còpies gregues, relleus i retrats.

Un altre apartat destacat és els dels sarcòfags, on hi ha magnífiques peces com el de Portanaccio, on es representa una batalla entre Romans i Bàrbars, i el dell’Annona.

Hi ha curiositats com el cratere on hi ha la que es considera que és la primera representació coneguda de la Verge alletant el Nen.

El recorregut es completa amb esplèndides mostres de pintures murals provinents de les villes di Livia, la dona d’August, i de la Farnesina, així com mosaics, ja siguin geomètrics o figuratius, i els panells de les parets de la basílica di Giunio Basso.

Es tracta d’una de les col·leccions arqueològiques més importants del món.