RAVENNA. CLASSE

Abril 14, 2009 per annairobert

ravenna-museo-nazionale-chiostro ravenna-museo-nazionale-sarcofago ravenna-s-vitale ravenna-s-vitale-cupola ravenna-s-vitale-interno ravenna-s-vitale-volta-presbiterio ravenna-s-vitale-lospitalita-di-abramo ravenna-s-vitale-panorama-abside ravenna-s-vitale-abside ravenna-s-vitale-limperatrice-teodora-e-la-sua-corte ravenna-s-vitale-limperatore-giustiniano-e-il-seguito ravenna-s-vitale-paliotto-dellaltare ravenna-s-vitale-laberinto-pavimento ravenna-s-vitale-sarcofago-di-isaccio1 ravenna-mausoleo-di-galla-placidia1 ravenna-mausoleo-di-galla-placidia-volta ravenna-mausoleo-di-galla-placidia-cupola-panorama ravenna-mausoleo-di-galla-placidia-cupola ravenna-mausoleo-di-galla-placidia-decorazione-a-greca ravenna-mausoleo-di-galla-placidia-lunetto-di-s-lorenzo ravenna-mercato-coperto ravenna-piazza-del-popolo ravenna-cattedrale ravenna-cattedrale-ambone-marmoreo ravenna-battistero-neoniano-abside ravenna-battistero-neoniano-abside-particolare1 ravenna-battistero-neoniano-interno ravenna-battistero-neoniano-interno-particolare ravenna-s-apollinare-nuovo ravenna-s-apollinare-nuovo-campanile ravenna-s-apollinare-nuovo-decorazione-marmorea ravenna-s-apollinare-nuovo-interno-particolare ravenna-s-apollinare-nuovo-porto-di-classe ravenna-s-apollinare-nuovo-mura-sinistra ravenna-s-apollinare-nuovo-i-re-magi-e-maddona-in-trono-fra-angeli ravenna-s-apollinare-nuovo-cristo-in-trono-fra-angeli ravenna-s-apollinare-nuovo-parete-destra ravenna-s-apollinare-nuovo-palazzo-teodorico ravenna-palazzo-di-teodorico ravenna-battistero-degli-ariani ravenna-battistero-degli-ariani-cupola1 ravenna-mausoleo-di-teodorico ravenna-mausoleo-di-teodorico-interno1 ravenna-rocca-brancaleone1 ravenna-s-francesco ravenna-s-francesco-interno ravenna-s-francesco-tomba-dante ravenna-s-francesco-tomba-dante-ii-guerra-mondiale ravenna-s-giovanni-battista ravenna-s-maria-in-porto1 classe-s-apollinare-in-classe classe-s-apollinare-in-classe-interno classe-s-apollinare-in-classe-abside-particolare1 classe-s-apollinare-in-classe-ciborio-marmoreo classe-s-apollinare-in-classe-mosaico-pavimento1 classe-s-apollinare-in-classe-sarcofago

Ravenna és una ciutat plena d’història ja que va ser tres cops capital: de l’imperi Romà d’Occident, dels ostrogots i de l’imperi Bizantí.

Tanta importància en el seu passat s’ha traduït en una acumulació monumental de primer ordre, mereixedora de ser incorporada a la llista de la patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

La visita a la ciutat pot començar pel recinte de San Vitale. En ell es troba el Museo Nazionale, que acull importants mostres de decoració a partir de l’època romana i fins als segles Vè i VIè després de Crist.

Però és la basílica de San Vitale l’encarregada d’exercir de carta de presentació de l’art que es pot contemplar a Ravenna. En efecte, sota una cúpula decorada al fresc per Barozzi, Gandolfi i Guarana, suportada per columnes, apareixen els mosaics que decoren en primer lloc el presbiteri, on a la volta del qual hi figura l’Anyell Místic i a les parets episodis de l’Antic Testament, de la vida d’Abraham i Moisès, i després l’absis, on apareix el Redentor entre dos arcàngels i San Vitale i el Bisbe Ecclesio, mentre que a un ordre inferior, a la paret de la dreta es representa l’emperadriu Teodora i a l’esquerra l’emperador Justinià, tots dos acompanyats pels respectius seguicis de la cort. A més a més, són de destacar l’altar, el paviment i el sarcòfag d’Isaccio.

El darrer edifici del recinte és el Mausoleu de Galla Placidia, que va ser regent de l’Imperi Romà d’Occident. La volta i la cúpula estan decorades amb mosaics de motius d’estels, hi ha també decoració geomètrica i la representació de Sant Llorenç i el Bon Pastor.

Des d’aquest conjunt es pot arribar, passant per la Piazza A. Costa, on destaca l’edifici del Mercat, a la Piazza del Popolo, seu de l’ajuntament i veritable centre de la ciutat.

La ruta podria continuar cap a la catedral, on hi ha sarcòfags i el púlpite donat al temple pel Vescovo Agnello al segle VIè. Al recinte catedralici hi ha el Museu Arcivescovile on es troba la càtedra de Maximilià, una delicada obra d’ivori, i l’oratori de Sant’Andrea amb bonica decoració de mosaics, així com el Battistero della Cattedrale o Battistero Neoniano, on al centre de la cúpula es representa el Baptisme de Crist rodejada per les figures dels apòstols.

La ruta dels mosaics continua a la basílica de San Apollinare Nuovo. Els mosaics ocupen les dues parets laterals del temple. Al nivell més alt es troben, a la paret de l’esquerra, representacions de paràboles de Jesús mentre que a la dreta hi ha escenes de la seva Passió. Al nivell central es poden observar, a l’esquerra, i anant de l’entrada cap a l’absis, el port de Classe, la processó de les Santes i la Verge entronitzada entre àngels, mentre que a la dreta, en el mateix ordre, hi ha el palau de Teodoric, la processó dels Màrtirs i Crist entronitzat entre àngels.

Precisament, les restes del Palau de Teodoric es troben molt a prop de la basílica.

La ruta dels mosaics té la seva darrera etapa, en el centre de la ciutat, al Battistero degli Ariani, on es representa novament el Baptisme de Crist rodejat dels apòstols.

Altres atractius són el Mausoleu de Teodoric, una mica allunyat del centre, prop de la Rocca Brancaleone. L’església de San Francesco, amb la seva cripta amb aigua per sobre d’un paviment de mosaic, ben a prop de la tomba de Dante Alighieri i on també es pot veure l’amagatall elaborat per ocultar les seves restes durant l’ocupació alemanya a la II Guerra Mundial. També destaquen l’església de San Giovanni Battista, amb el seu alt campanar, o Santa Maria in Porto, que compta amb una imponent façana, i situada al costat de la Loggeta Lombardesca, seu de la Pinacoteca Civica.

Ara bé, la visita als mosaics de Ravenna no seria completa sense apropar-se a Classe, a pocs quilòmetres en direcció a Rimini, on es troba la basílica de Sant’Apollinare in Classe, amb un fastuós absis presidit per una creu bizantina i la representació del sant que dóna nom al temple, a més a més de comptar amb un cimbori de marbre i un ric paviment, com no, de mosaic, així com diferents sarcòfags.

–> ÍNDEX DE POSTS

RIMINI

Abril 6, 2009 per annairobert

rimini-ponte-di-tiberio rimini-porta-montanara rimini-piazza-tre-martiri rimini-tempio-malatestiano rimini-tempio-malatestiano-interno rimini-tempio-malatestiano-cappella rimini-crocifisso rimini-tempio-malatestiano-affreschi-piero-della-francesca rimini-piazza-cavour rimini-palazzo-dellarengo rimini-statua-paolo-v rimini-pescheria rimini-casa

La ciutat natal de Federico Fellini és un centre turístic gràcies a les seves platges adriàtiques. El seu nucli antic, que no està vora el mar, conserva l’estructura d’una urbs romana. Així, no és extrany trobar-se vestigis d’aquella època, com el ponte di Tiberio, la porta Montanara i les restes del fòrum a la Piazza dei Tre Martiri, on també hi ha la Torre dell’Orologgio.

L’altra referència monumental de la ciutat és la família Malatesta, que va dominar la ciutat entre 1295 i 1528. Així, la visita al Tempio Malatestiano és ineludible. És una obra de Leon Battista Alberti sota encàrrec de Sigismondo Malatesta, el sepulcre del qual es troba a una de les capelles, decorades en marbre per Matteo di Pasti i Agostino di Duccio, i on es pot contemplar el crucifix de Giotto i els frescos de Piero della Francesca.

També hi ha restes dels Malatesta a la Piazza Cavour, on destaca el Palazzo dell’Arengo, l’estàtua de Paolo V, la font, el teatre i la Peschiera.

–> ÍNDEX DE POSTS

SAN MARINO

Març 30, 2009 per annairobert

san-marino-porta-s-francesco san-marino-s-francesco san-marino-via-basilicius san-marino-piazza-della-liberta san-marino-basilica-s-marino san-marino-torre-campanaria san-marino-torre-della-cesta san-marino-passo-delle-streghe san-marino-panorama-passo-delle-streghe san-marino-veduta san-marino-panorama

La República de San Marino és la més antiga del món. Es tracta d’un petit estat enfilat al Monte Titano, una muntanya de 750 metres d’alçada, ben a prop de la costa adriàtica. Els carrers de la capital, protegits per una muralla i a l’ombra de les fortificacions que coronen el cim, són plens d’establiments comercials orientats al turisme. Així, l’itinerari pel centre històric de la seva capital, pot començar per la Porta San Francesco que dóna accés a la plaça presidida per l’església del mateix nom, ara un museu. Després es puja per via Basilicius i fent zigui-zaga arribar a la piazza della Libertà, on es troba el Palazzo Pubblico. Una mica més amunt es troba la Basílica de San Marino i ja, coronant el cim de la muntanya el recinte fortificat, amb tres nuclis. Al primer hi ha la Torre de Guaita i la Torre Campanaria, el segon està presidit per la Torre della Cesta i el tercer per la Torre de Montale. Les vistes des del seu enlairat emplaçament ja sigui cap a l’Adriàtic o cap a l’interior, són un dels seus atractius.

–> ÍNDEX DE POSTS

SAN LEO

Març 16, 2009 per annairobert

san-leo-forte-rinascimentale san-leo-piazza-dante-alighieri san-leo-pieve-pieve-absis san-leo-pieve-interno san-leo-pieve-facciata san-leo-duomo san-leo-torre-campanaria san-leo-forte san-leo-mura-dal-forte san-leo-panorama-verso-il-forte san-leo-panorama-dal-forte san-leo-torre-campanaria-dal-forte san-leo-panorama-verso-san-marino

San Leo és un poblet encantador, tot just darrera de San Marino, amagat sota un penya-segat escruixidor coronat per una imponent fortalesa renaixentista. L’única entrada a la població és per un arc a la fi d’una estreta carretera, que, ja en forma de carrer, porta a la Piazza Dante Aligheri, envoltada de palaus, i per l’absis de la Pieve. A pocs metres es troba el Duomo, curiosament, cap dels dos temples té l’entrada per la seva façana, i una mica més enllà la isolada Torre Campanaria. Les vistes des dels carrers i des de la pujada al castell són magnífiques, ja sigui cap als turons de la Marche, cap al nucli antic de la població o cap a San Marino.

–> ÍNDEX DE POSTS

URBINO

Febrer 23, 2009 per annairobert

urbino-panorama-da-piazza-mercatale urbino-palazzo-ducale-i-torricini urbino-salita-palazzo-ducale urbina-salita-palazzo-ducale-2 urbino-palazzo-ducale-cortile urbino-finestra-palazzo-ducale urbino-obelisco-egiziano urbino-san-domenico urbino-cattedrale urbino-cattedrale-particolare urbino-porta urbino-via-volta-della-morte urbino-piazza-della-farina urbino-campanile-s-francesco urbino-piazza-della-repubblica urbino-via-raffaello urbino-panorama-dal-parco-della-fortezza urbino-panorama-dal-parco-della-fortezza-verso-il-duomo urbino-panorama-paese

Arribar a Urbino des de la costa adriàtica és senzill, fer-ho des de Firenze o Arezzo ja exigeix una bona estona de carreteres recargolades. Però la ciutat natal de Raffaello s’ho val.
Envoltada per una contundent muralla, l’accés més suggerent al centre és per l’anomenada Rampa Elicoidale. Així un es comença a familiaritzar amb la complexa orografia. Els carrers pugen i baixen sense contemplacions. El Palazzo Ducale, residència de la família Montefeltro, Senyors d’Urbino, llueix amb la seva façana dei Torricini i ara és la seu de la Galleria Nazionale delle Marche. A la plaça del Rinascimento, on es troba l’entrada a aquest important museu hi ha un obelisc egipci, l’església de San Domenico i el contundent Duomo, que llueix amb la seva façana blanca adornada amb nombroses esculptures. L’esforçada pujada al punt panoràmic del Parco della Resistenza, passant per la Piazza della Repubblica i la Via Garibaldi, on es troba la casa de Raffaello, es veu compensada amb unes vistes magnífiques de la ciutat emmarcada en els turons dels voltants. Un altre lloc molt recomanable és la petita Chiesa de San Giovanni, decorada amb frescos dels germans Lorenzo i Jacopo Salinbeni.

->ÍNDEX DE POSTS

LA COSTIERA AMALFITANA. SORRENTO, POSITANO, PRAIANO, AMALFI, RAVELLO.

Gener 26, 2009 per annairobert

alimuri alimuri-verso-piano-di-sorrento costiera-e-vesuvio marina-della-lobra capri panorama sul-mare positano positano-panorama praiano ravello-duomo1 ravello-duomo-pulpito panorama-verso-villa-cimbrone ravello-verso-villa-cimbrone ravello-villa-cimbrone-chiostro ravello-villa-cimbrone-giardino-hotel ravello-villa-cimbrone-viale-dellimmenso ravello-villa-cimbrone-tempio-di-cerere ravello-villa-cembrone-panorama-da-belvedere ravello-villa-cimbrone-terrazza-dellinfinito ravello-villa-cimbrone-il-poggio-di-mercurio ravello-villa-cimbrone-rosetto ravello-panorama-tramonto amalfi-panorama amalfi-duomo

Teníem el temps que teníem i només podíem dedicar una tarda a la costiera Amalfitana. I, ens ho temíem, tot i treure’n profit, ens va saber a poc.

Al sud de Pompei apareix la península Sorrentina, la costa de la qual es coneix com la costiera Amalfitana.

La revirada carretera panoràmica que segueix la línia de la costa té molt ben guanyat el seu qualificatiu. Boniques platges, vistes sobre el mar magnífiques, rematades pel Vesuvio al fons o bé la reconeguda illa de Capri, que ens va quedar per una altra visita, coves marines, que tampoc vam poder veure, i els pobles que pengen sobre l’aigua.

Així, per ordre, apareixen Alimuri, Sorrento, Marina della Lobra, Positano, Praiano, Amalfi i Ravello.

Ravello està uns quilòmetres terra endins. Té una animada piazza del Duomo, on cal entrar per veure el púlpite, però el principal atractiu és Villa Cimbrone. Es tracta d’una finca que va ser adquirida per Ernest William Beckett, després Lord Grimthorpe. És un hotel que ha allotjat il·lustres com Greta Garbo, que compta amb un bonic claustre i uns esplèndids jardins decorats amb esculptures, i amb indrets de nom tan suggerents com el viale dell’Immenso, la terrazza dell’Infinito, el tempio di Cerere, il poggio di Mercurio o il Roseto. No cal dir que les vistes són fantàstiques.

Amalfi, a més a més de l’encant del seu emplaçament, compta amb un duomo esplèndid.

POMPEI. VESUVIO

Desembre 28, 2008 per annairobert

pompei-calcho-in-gesso-di-corpo-umano2 pompei-terme-suburbane-scene-erotiche1 pompei-terme-suburbane1 pompei-tempio-di-venere1 pompei-basilica1 pompei-tempio-di-apollo2 pompei-tempio1 pompei-foro-particolare1 pompei-colonne-e-vesuvio1 pompei-tempio-di-vespasiano-rilievo-marmoreo1 pompei-terme-del-foro1 pompei-casa-del-fauno1 pompei-casa-del-fauno-giardino1 pompei-casa-del-fauno-giardino-particolare1 pompei-casa1 pompei-atrium1 pompei-via-delle-terme1 pompei-tomba-necropoli-porta-ercolano1 pompei-tomba-di-mamia-e-degli-istacidii1 pompei-tomba-di-calventio-e-di-nevoleia-tyche1 pompei-villa-dei-misteri-triclinio1 pompei-villa-dei-misteri-affresco-particolare1 pompei-villa-dei-misteri-dionisio-ebbro1 pompei-villa-dei-misteri-torculario1 pompei-villa-dei-misteri-atrium1 pompei-casa-dei-vettii-ingresso1 pompei-casa-dei-vettii-priapo1 pompei-via-dellabbondanza2 pompei-casa-dei-ceii-affresco1 pompei-casa-del-menandro-peristilo1 pompei-casa-del-menandro-mosaico-con-paesaggio-nilotico1 pompei-casa-del-menandro-affresco1 pompei-casa-del-menandro-quadretto-mitologico1 pompei-casa-del-menandro-quartiere-termale-mosaico1 pompei-casa-del-menandro-calidarium-mosaico1 pompei-palestra1 pompei-portico-del-teatro1 pompei-teatro2 pompei-panorama-dal-teatro-grande1 pompei-casa-di-octavius-quartio-affresco2 pompei-casa-della-venere-in-conchiglia1 pompei-amfiteatro1 pompei-santuario-della-madonna-del-rosario1 vesuvio-panorama1 panorama-dal-vesubio1 vesuvio-cima1 vesuvio-lava1

Pompei és la referècia de les restes arqueològiques al sud de Napoli. L’erupció del Vesuvio l’any 79 d.C. va deixar aquesta ciutat sepultada de cendres…i no seria fins a meitat del segle XVIII quan les seves restes van ser descobertes i van servir per conèixer millor l’estudi de la vida quotidiana d’un ciutat pròspera a l’època romana on la vida es va aturar sota la fúria volcànica i va romandre intacta durant molts segles.

Visitar Pompei requereix pràcticament d’una jornada completa. Acostuma a haver-hi molta gent i les condicions no sempre són òptimes. A l’estiu la temperatura és alta i els carrers tenen una pols fina que embruta els peus. Però els sacrificis són mínims en comparació a allò que s’obté passejant pels carrers de la ciutat. I moltes vegades, la sensació és la d’entrar a la intimitat de les persones que hi vivien quan es va produir l’erupció. I també impressiona veure els calcs en guix dels cossos dels qui van morir en aquell catàstrofe.

Hi ha diverses entrades al jaciment. Nosaltres vam entrar per la de Porta Marina.

Abans, però,  d’accedir al recinte de la ciutat, ja es poden visitar les Terme suburbane, on es poden observar escenes eròtiques al apodyterium (vestidor), on no hi havia espais diferencitas per a homes i dones. Un altre espai d’interès en aquest edifici és la font del frigadarirum.

La Porta Marina dóna accés a una via on es troba el Tempio di Venere, la Basilica i el Tempio di Apollo, per arribar al foro, dominat per la presència al fons del Vesuvi i rodejat per edificis administratius, comercials, religiosos i públics, com les termes.

A prop del foro es troba la Casa del Fauno, un dels símbols de les restes, on va ser descobert el mosaic d’Alexandre Magne, que ara es troba al Museo Archeologico Nazionale di Napoli, entre molts d’altres exemples d’aquest recurs decoratiu. La casa conserva diferents jardins, en un espai veritablement suggerent.

Des d’aquí, es pot anar cap a Porta Ercolano, cap al sector nord-oest del jaciment, per sortir del recinte urbà de Pompei i anar per la via dei Sepolcri, eix d’una important necròpoli on destaquen les tombes de Mamia e degli Istacidii o di Calventino e di Nevoleia Tyche, cap a un altre referent pompeià: la villa dei Misteri.

Aquesta residència, que possiblement pertanyia a la família Istacidii, és famosa pels seus frescos al Triclinio, representant una mena de ritus d’iniciació femení. A banda d’aquestes pintures magnífiques, hi ha altres elements de consideració, com la reconstrucció d’una premsa amb cap d’ariet i la pròpia arquitectura de la villa.

De tornada cap al recinte urbà de Pompei, la nostra ruta pot passar per la Casa dei Vettii, on hi ha una representació del Priapo, déu de la fertilitat amb un gran fal·lus.

Arribats de nou al foro, s’hi pot sortir per la via dell’Abbondanza, cap al sector sud-est. Aquí es poden visitar diferents cases, com, la dei Ceii, on hi ha un fresc que representa una escena de caça, o la de Menandro,  que amb 1.800 metres quadrats de superfície, és una de les més grans de Pompei. Hi destaca l’atrium, on hi ha diferents mosaics, com el del paesaggio nilotico, el peristilio, amb un fresc que representa el comediògraf grec Menandro, i el quartiere termale, on hi ha diferents mosaics a la seva entrada i al calidarium.

Molt a prop d’aquesta darrera casa, es troba el complex format pel foro triangolare, la petita pal·lestra i el conjunt teatral, que compta amb el pòrtic, un recinte rectangular envoltat de columnes, el gran teatre, des d’on, al capdamunt de les seves altes graderies, es gaudeix d’un bonic panorama, i el petit teatre.

Gairebé al final de la via de l’Abbondanza es troben les cases di Octavius quartio, amb frescos que representen el mite de Diana i Atteone, i la de Venere in conchiglia, coneguda per la pintura del mateix nom.

Des d’aquí es pot accedir a l’Amfiteatre, prop del qual es troba la sortida més propera a la ciutat moderna de Pompei, on destaca el Santuari de la Maddona del Rosario.

La visita es pot completar amb una ascensió al Vesuvio. No cal dir que el panorama cap al golf de Napoli és magnífic. Tot i que bona part de la pujada es pot fer en cotxe, per arribar al cràter i al cim, només es pot fer a peu i seguint un horari de visita. El paisatge, dominat per les vetes de lava, és esplèndid.

ERCOLANO

Novembre 24, 2008 per annairobert

ercolano-panorama1 ercolano-area-sacra2 ercolano-atrium1 ercolano-giardino1 ercolano-terrazza-meridionale1 ercolano-area-sacra1 ercolano-sacellum-dei-quattro-dei1 ercolano-mosaico1 ercolano-tempietto1 ercolano-casa-del-rilievo-di-telefo1 ercolano-casa-del-tramezzo-di-legno1 ercolano-casa-del-gran-portale1 ercolano-casa-dellatrio-corinzio1 ercolano-casa-nettuno-e-anfitrite-ninfeo1 ercolano-casa-di-nettuno-e-anfitrite-mosaici1 ercolano-casa-dellerma-di-bronzo1 ercolano-terme1 ercolano-mosaico-terme-uomini1 ercolano-palestra1 ercolano-sedi-degli-augustali1 ercolano-affreschi-sedi-degli-augustali3

Ercolano potser està eclipsat per la magnificiència i la fama de la propera Pompei. Però una visita a aquest jaciment arqueològic està més que justificada. De fet, ofereix alguns avantatges respecte la seva coneguda veïna. Té unes dimensions més reduïdes, els carrers no estan plens de terra i no hi ha tanta gent.

Ercolano, de fet, va ser sepultada per rius de piroclastes que es van solidificar fins a una alçada de 16 metres, fet que va permetre una conservació encara millor que la de Pompei i així es poden observar els pisos superiors de les construccions.

Es tractava d’una localitat al costat del mar. Hi ha diferents vivendes que conserven les seves terrasses i, fins i tot, algunes mostres de mobiliari, fet que fa suposar en una vida on es podia gaudir de la bonança del clima i de les agradables vistes.

La primera zona que rep al visitant és l’àrea sacra, on hi ha la terrassa de M. Nonius Balbus i el Sacellum dei Quattro Dei. Entre els edificis que es poden visitar hi ha la Casa dei rillievo di Telefo, la del tramezzo di legno, la del Gran Portale, la dell’atrio corinzio, la de la columnata toscana, la de Nettuno e Anfitrite, amb bonica decoració, o la dell’erma di bronzo. Altres edificis interessants són les termes, on llueixen mosaics, la Palestra i la Sede degli Augustali, on hi ha destacats frescos.

Nombrosos atriums donen fe de l’estructura de les cases romanes…i els thermopilum posen de manifest la vida comercial que hi havia a la ciutat.

En definitiva, un dels testimonis més tangibles de la vida a l’època romana.

NAPOLI (II). MUSEO ARCHEOLOGICO NAZIONALE

Octubre 14, 2008 per annairobert

Com vam dir en el post anterior, a Napoli destaquen dos museus: la pinacoteca de Capodimonte i l’ Archeologico Nazionale, que durant molts anys van estar en un mateix recinte, fins que la Pinacoteca es va instal·lar a la Reggia di Capodimonte.

L’Archeologico ocupa un gran palau del segle XVII, està considerat com el més antic del món i compta amb un catàleg expositiu excepcional, fruit de les troballes obtingudes a Ercolano, Pompei i tota la Itàlia meridional, així com dels fons de les col·leccions de les famílies Farnese i Borgia i una important col·lecció d’art egipci.

La nostra visita no va poder ser completa. Els treballs de restauració afectaven nombroses obres, entre d’altres la cèlebre col·lecció de frescos de Pompei.

Tanmateix, les atraccions no hi faltaven. Així, vam poder veure la Tazza Farnese una delicada mostra d’art hel·lenístic, realitzada a Alexandria i provinent de la col·lecció de Lorenzo de’ Medici. L’Artemide Efesia, rèplica romana de la l’estàtua de culte del santuari d’Efès, que va inspirar la font de Diana Efesia, que vam poder presenciar a la Villa d’Este de Tivoli. De prop de Tivoli, de la Villa Adriana, provenen I Tirannicidi, un esplèndid conjunt esculptòric, còpia romana d’un original grec. Altres esculptures ressenyables són l’Atlante Farnese, d’un original hel·lenístic i que s’acostuma a exposar a l’imponent Salone della Meridiana, el Toro Farnese, magnífic conjunt trobat a les Termes de Caracalla de Roma, una estàtua de Dionisio, un atleta en bronzo o la font del’Idra di Lerna, provinent de la palestra del jaciment d’Ercolano, així com nombrosos retrats tant de l’època grega com romana i, fins i tot, el Gabinet Secret, on s’exposen esculptures de caràcter eròtic.

Els mosaics són un altre dels punts forts del museu. En bona part provenen de les excavacions de Pompei i hi ha obres esplèndides com el de la Fauna marina, però, per sobre de tot, destaca el d’Alexandre Magne, de grans dimensions i que representa la batalla entre el rei macedoni i el rei Darios III de Pèrsia.

NAPOLI (I)

Octubre 6, 2008 per annairobert

Arribem a Napoli, la capital de la Campania i la gran ciutat del Mezzogiorno, el sud d’Itàlia, amb la seva imatge perjudicada per la presència de la Camorra.

I sí, és cert que, passejant per la ciutat, es poden sentir comentaris relacionats amb la violència que difícilment es poden sentir en altres ciutats i que en segons quins carrers les mirades són sospitoses i plenes de desconfiança…però la ciutat mereix ser coneguda. Nosaltres vam fer una primera aproximació i tenim pendent un retorn, però ja vam poder apreciar alguns dels atractius que ofereix al visitant.

Així un pot contemplar el desordre amb encant d’alguns dels seus racons o  les imatges plenes de tipisme del mercat al voltant de la Porta Nolana. Gaudir de la bellesa d’alguna de les seves esglésies, com la de Sant’Eligio, amb el seu arc gòtic o la de Santa Maria del Carmine, amb el seu treballat interior. Descobrir la bonica façana marítima que comença a l’imponent Castel Nuovo, on el rei Alfons el Magnànim va deixar la seva emprempta, fruit de la seva passió per la ciutat i el seu Regne, passa pel no menys imponent Castel dell’Ovo, que ofereix boniques vistes de la ciutat, i acaba al Palazzo Donn’Anna .

O passejar per la Piazza Plebiscito, centre  de la ciutat, flanquejada per la Basílica de San Francesco di Paola, inspirada en el Pantheon de Roma, tal com es pot apreciar al seu interior, sota una enorme cúpula, el Palazzo Reale i el Palazzo della Prefettura i el seu bessó, el Palazzo di Salerno, tot sota el turó de San Martino, amb el castell del mateix nom.

La ciutat també compta amb les Galeries Umberto I, en front del famós teatre líric San Carlo.

I arribar, passant pels més que estrets carrers dels Quartieri Spagnoli, a la catedral, amb la Basílica di Santa Restituta al seu interior, així com el Battistero di San Giovanni in Fonte, la Cappella dei Capece Minutolo i la del Tresor de San Gennaro, veneradíssim patró de la ciutat.

No es poden oblidar dos importants museus, la Pinacoteca di Capodimonte, amb nombroses obres de Caravaggio però també de Simone Martini i de Tiziano, i el Museo Nazionale Archeologico, objecte del proper post.

I tot plegat acompnayat per la saborosa gastronomia napolitana, bressol de la pizza, que prepara amb cura la pasta, el ragù i, per acabar amb un dolç regust de boca, el babà.