ORVIETO

Orvieto està enfilada en un promontori envoltat de penya-segats. La població compta amb nombroses esglésies d’entre les quals destaca l’impressionant Duomo.

La fastuosa façana, obra de’n Lorenzo Maitani, és un compendi de diferents modalitats artístiques, des dels baixrelleus dels portals, veritables llibres sobre pedra, fins als mosaics que el coronen, passant per la rosassa.

Al seu interior continua l’acumulació d’art, amb els frescos de la Cappella del Santisissimo Corporale, la Tribuna o la Cappella di San Brizio, iniciats pel Fra Angelico amb l’ajut de Benozzo Gozzoli i culminats per Luca Signorelli, i esculptures com la Pietà d’Ippolito Scalza.

La ciutat també es famosa per les cavitats excavades en el seu subsòl per tal d’aprofitar l’aigua de pluja. De totes les estructures realitzades amb aquesta finalitat, és especialment atractiu el Pozzo di San Patrizio, prop de la Fortezza Albornoz, des d’on es gaudeix d’un bonic panorama.

Es tracta d’un pou de 62 metres de fondària amb un fantàstic treball d’enginyeria de Sangallo il Giovane, que va construir dues escales elicoidals superposades. Paga la pena fer els 268 graons per baixar al seu fons i contemplar des d’allà la magnitud de l’obra.

TODI

Todi conserva encara la seva estructura medieval, amb una muralla força ben conservada. Entrar per alguna de les portes que s’hi troben ens porta a pujar per carrers costeruts. Potser el millor per fer-ho és la Via Roma, que després de passar per la Porta Marzia i la Fontana Cessia arriba a la Piazza Garibaldi, des d’on es pot gaudir de boniques vistes, i que ja es troba molt a prop de l’esplèndida Piazza del Popolo.

Aquesta plaça està emmarcada per edificis rellevants. Així, es troba el Duomo, enfilat sobre una escalinata, amb una bonica portalada i que, en el seu interior, on no estan permeses les fotos, es pot adimrar un esplèndid fresc de Ferraù de Faenza, el Giudizio Universale, inspirat en Michleangelo, a la contrafaçana. A la banda oposada a la catedral es troba el Palazzo dei Priori, amb una torre trecentesca. I a la cantonada amb la Piazza Garibaldi es troben, un al costat de l’altre, el Palazzo del Capitano i el Palazzo del Popolo. El conjunt és magnífic i, a més a més, sota la plaça es troben les restes d’una cisterna romana.

Una altre temple destacat del recinte emmuratllat és el de San Fortunato, també enfilat sobre una escalinata i també amb una destacable portalada. Al seu interior, de tres naus iguals, hi ha interessants frescos.

El Parc della Rocca completa el recorregut pel centre històric.

Però la visita no seria completa si no es baixa al grandiós Temple de Santa Maria della Consolazione, ja fora del recinte emmuratllat.

SPOLETO

L’arribada a Spoleto impressiona. La ciutat es troba a l’ombra de la Rocca Albornozziana, situada a la falda d’un turó, amb un considerable desnivell entre la part baixa i la part alta de la ciutat, de manera que gairebé es distribueix per nivells.

La Piazza Garibaldi, centre de la part baixa, és un bon lloc per iniciar la visita i la conseqüent pujada. En aquesta plaça es troba l’església de S. Gregorio Maggiore, en treball de restauració quan vam ser-hi. D’aquí es pren el Corso Garibaldi, emmarcat per la Torre dell’Olio. A partir d’aquí, la pujada és més evident, amb les escales de la Piazza de Medicis que porten al nivell intermig, on destaquen la Piazza della Libertà, seu del Museo Archeologico i del Teatre Romà, la Piazza del Mercato i l’Arco di Druso.

Una mica més enllà, destaca la Casa Romana, amb bonics mosaics, l’església de S. Eufemia i des d’aquí s’intueixen les escales que baixen al Duomo. Però, abans d’apropar-s’hi, paga la pena pujar una mica més cap a la fortalesa Albornozziana i allargar la passejada cap a l’imponent Ponte delle Torri, que supera, enmig d’un paisatge impressionant el Torrente delle Torri. Aquesta construcció de 230 metres de llarg i 80 metres d’alt ja va causar una profunda impressió a Goethe quan el  va descobrir en el seu vitge per Itàlia. A l’altra banda del pont, encara hi ha, a part d’un esplèndid panorama, l’agradable sorpresa que suposa l’església de S. Pietro, de traballada façana.

De retorn al centre, ara sí, es baixen les escales que condueixen a la Piazza del Duomo, escenari esplèndid de molts dels actes del famós festival cultural que acull la ciutat, emmarcada per la façana del temple, on destaca el mosaic de Solsterno.

A l’interior del temple, llueix l’absis, decorat per Filippo Lippi amb una sèrie de frescos amb la vida de la Verge, així com les capelles Eroli i dell’Assunta, amb decoració del Pinturicchio, i, finalment, el Crocifisso d’Alberto Sotio, protegit per un vidre que dificulta molt la presa d’una fotografia.

La baixada des del Duomo cap a la part baixa es pot fer per la costeruda Via delle Mure Ciclopiche, al costat de les restes de la muralla i també del recinte de l’Amfiteatre, ara ocupat per altres construccions.

A la part baixa, i a prop de la Strada Flaminia, es troba la Basilica de San Salvatore, el temple més antic de la ciutat, d’entre els secles IV i V, amb un interior dominat per columnes clàssiques.

En definitiva, Spoleto és un ciutat que té nombrosos atractius que fan més que merescuda la seva visita.

ASSISI

 

Assisi, la ciutat natal de San Francesco i Santa Chiara, és un important centre de pelegrinatge cristià i compta, a més a més, amb l’encant de les ciutats típicament medievals de la Umbria.

L’arribada en tren a la ciutat, com va ser el nostre cas, es produeix a la part baixa de la població. Per accedir al turó on es troba el centre històric, es pot utilitzar el servei d’autobusos urbans.

Nombroses esglésies es concentren en el recinte emmuratllat de la població, a l’ombra de la Rocca Maggiore.

Destaca, òbviament, la Basílica de San Francesco. Es trata d’un complex de dues esglésies superposades. En els dos casos, les fotos no estan permeses en el seu interior i només són permeses al claustre que les comuniquen.  A la Basílica Inferior es troba la tomba del Sant, destaca entre d’altres la capella de Sant Martí de Tours i els frescos de Giotto, Cimabue, Simone Martini i Pietro i Ambrogio Lorenzetti.

Giotto va decorar de forma esplèndida la Basílica Superior amb un cicle de frescos de la vida del Sant. Cimabue també hi està present amb una Crocifissione. Afortunadament, els treballs de restauració, pràcticament han esborrat les empremptes del terrible terràtemol de 1997 que va provocar l’ensorrament del creuer de la basílica i que va danyar els frescos.

La Basílica superior llueix la seva façana a la plaça Superior de San Francesco, un bonic espai amb gespa, escenari de molts actes  i on llueix un monumental Pessebre en dates nadalenques,  i des del qual es pot gaudir d’un bonic panorama de la part baixa de la ciutat, on sobresurt la silueta de la cúpula de Santa Maria dei Angeli, el monumental temple que protegeix la Porziuncola, on San Francesco va fundar el primer grup dels Frati Minori i on el sant va morir l’any 1226.

La via San Francesco comunica el recinte de la basílica amb la Piazza del Comune, on destaca el Tempio de Minerva, amb la seva façana de columnes del segle I.

Altres temples d’interès són el Duomo de San Rufino, d’elegant façana, la Basílica de Santa Chiara, amb la cappella del Crocifisso i la Taula del Mestre de Santa Chiara, San Pietro, Santa Maria Maggiore, antiga catedral de la població, la Chiesa Nuova i petits oratoris.  Tot enmig de petits carrers i on també es pot contemplar la Fontana Marcella.

Fora del recinte emmuratllat i als voltants de la població hi ha nombrosos llocs religiosos com el Santuario de San Damiano, el Santuario di Rivotorto, l’Eremo delle Carceri i l’Abbazzia di San Benedetto.

GUBBIO

Gubbio es troba al nord de Perugia, recolzada sobre el Monte Ingino, coronat per la Basílica di Sant’Ubaldo. A la seva part baixa destaca el teatre romà, en un parc que fa de presentació de la població, i que ofereix un bonic panorama dels seus monuments principals.

Panorama que també es pot gaudir des de la Piazza dei Quaranta Martiri, batejada d’aquesta manera en memòria dels 40 civils afusellats el 22 de juny de 1944 durant l’ocupació alemanya, un espai de forma circular on hi ha l’església de San Francesco, amb frescos d’Ottaviano Nelli.

Entrant al centre de la població des d’aquest espai, s’arriba a la Piazza San Giovanni, amb l’església del mateix nom, i s’inicia la pujada cap a la Piazza Grande o della Signoria, presidida pels Palazzi Municipale, entre els que destaca el Palazzo dei Consoli, i des d’on es pot veure una altra bonica vista de la població.

Encara més amunt, i passejant per carrers d’inequívoc caràcter medieval, alguns d’ells amb escales, s’arriba al Duomo.

El Palazzo del Bargello, el Ducale i altres esglésies com Santa Maria Nuova, Sant’Agostino o San Pietro completen la visita a aquesta població plena d’encant.

PERUGIA

Perugia, la capital d’Umbria, es troba ben a prop del Lago Trasimeno, porta d’entrada de la regió si s’arriba des de Cortona, a la Toscana.

La ciutat, enfilada sobre un turó, és un exemple d’allò que es pot veure a altres poblacions de la regió. Orografia difícil i carrers costeruts (hi ha senyals que adverteixen de desnivells del 22%) per arribar al centre monumental. A Perugia, però, per tal de facilitar la superació d’aquests considerables pendents hi ha nombroses escales mecàniques i ascensors públics.

Per arribar al centre històric, una de les vies d’accés és per les galeries de la Rocca Paolina, que permeten arribar a la Piazza Italia, seu del Palazzo della Provincia. Des d’aquí surt el Corso Vannucci, que porta a la Piazza IV Novembre, veritable centre neuràlgic de la ciutat, presidida per la monumental Fontana Maggiore i flanquejada pel Duomo i el Palazzo dei Priori, dos monuments que mereixen un comentari.

El Palazzo dei Priori ocupa la cantonada del Corso Vannucci i la Piazza IV Novembre. És la seu de la Galleria Nazionale dell’Umbria, amb obres del Perugino, il Pinturicchio, Fra Angelico i Duccio Buoninsegna entre d’altres, el Nobile Collegio del Cambio, decorat amb un magnífic cicle de frescos pel Perugino i on, malauradament no es poden prendre fotos, el Nobile Collegio della Mercanzia, amb decoració de fusta, i la Sala dei Notari, que s’obre a la Piazza IV Novembre, des de la qual s’admira la bonica façana del Palau.

El Duomo, amb un púlpite extern en la part que dóna la plaça, conserva en el seu interior diverses obres d’art, entre les que destaca la Madonna delle Grazie, atribuïda a l’entorn del Perugino.

Sortint de l’esmentada plaça, es pot anar cap a la Piazza Matteoti, on hi ha edificis destacables com el Palazzo del Capitano del Popolo, i sortir al terrat del Mercato Publico, amb boniques vistes de la ciutat i del paisatge que l’envolta. Després es pot continuar cap a la Cappella di San Severo, decorada amb un fresc realitzat per Raffaello i el Perugino, i al pou etrusc que hi ha a la Piazza Danti.

Sortint per l’Arco Etrusco, s’arriba, seguint el Corso Garibaldi, al conjunt que formen l’església paleocristiana de San Michele Arcangelo, de planta rodona, i amb bonica decoració als capitells del seu interior, i el Cassero di Sant’Angelo.

Un altre conjunt religiós el formen l’Oratorio de San Bernardino, de treballada façana obra d’Agostino de Duccio, i l’església de San Francesco al Prato.

A l’entorn dels estrets carrers del centre, es poden visitar altres esglésies com San Ercolano, San Pietro i Santa Giuliana.

Fora del nucli urbà hi ha importants restes arqueològiques entre les que destaca la Necròpoli del Palazzone, on es pot admirar l’Ipogeo dei Volumi.