FERRARA

Ferrara apareix tranquil·la sobre la plana del Po.

Rodejada per més de 9 quilòmetres de muralles, el seu centre està dominat pel Castello Estense, una impressionant fortalesa rodejada per un fossar, seu de la família Este, dominadora de la ciutat, que va arribar a estar emparentada amb els Borgia, fruit del matrimoni entre Alfonso I i la famosa Lucrecia, el fill dels quals, Ippolito va ser l’artífex de la villa d’Este, a Tivoli. A la planta del nivell de terra, es poden visitar les dependències medievals, mentre que a la primera planta hi ha els partaments ducals. Les fotografies no hi estan permeses a l’interior, però sí als terrats, des d’on es contemplen boniques vistes de la ciutat, destacant la figura de la propera catedral.

El temple, dedicat a San Giorgio, compta amb una escenogràfica façana, amb abundosa decoració esculptòrica, com el Judici Universal o el retrat d’Alberto d’Este, mentre que el campanar, inacabat, és atribuït a Leon Battista Alberti. Al seu interior, destaca el fresc de l’absis, del Bastianino, i que representa el Judici Universal.

Tot just al davant de la façana de la catedral, hi ha el Palazzo Municipale, seu de la família Este fins que es va instal·lar al castell. A travès d’una arcada flanquejada per les estàtues del Marchese Nicolo III a cavall i del duc Borso d’Este, s’arriba a la Piazzetta Municipale, antic pati d’armes del palau, on es pot contemplar una bonica escala, obra de Pietro Benvenuti degli Ordine.

Tot just al davant del Castello Estense, surt el Corso Ercole I d’Este, que conserva el seu caràcter medieval, envoltat de palaus, on es poden descobrir curiositats com el naixement de la mítica firma automobilística Bugatti, i que acaba amb el Palazzo dei Diamanti, amb els seus més de 8.000 diamants decorant la seva façana.

Altres punts d’interès són la Chiesa del Gesù, que conserva al seu interior el Compianto su Cristo, un complex esculptòric de Guido Mazzoni, o la Chiesa de San Cristoforo alla Certosa, en un complex monàstic impactant, no massa lluny del Parco Massari i la Piazza Ariostea. A més a més, compta amb les sinagogues de la via Mazzini, fruit de la importància que va tenir la comunitat jueva.

–> ÍNDEX DE POSTS

PIACENZA

Piacenza és d’aquelles sorpreses que Itàlia depara al viatger. No massa freqüentada pels circuits turístics més habituals, la ciutat ofereix, tanmateix, atractius notables.

El seu centre és la Piazza de Cavalli, amb dues estàtues equestres dedicades a Ranuccio I i Alessandro Farnese com a pòrtic del magnífic palazzo Gotico, seu del govern municipal, i rematada per l’església de San Francesco.

Des d’aquesta escenogràfica plaça, surt la via 20 Settembre que porta al Duomo, amb bonica façana i esbelt campanar. Al seu interior, diferents cicles de frescos completen la decoració.

Una altra església destacable és la basílica de Sant’Antonino, d’origen paleocristià.

Passejar pels carrers de la ciutat representa trobar-se amb façanes de bonics palaus, entre els que destaca el Farnese, seu dels museus municipals.

Abans d’acabar la visita, convé arribar a l’església de Santa Maria di Campagna, obra d’Alessio Tramello, amb excel·lent decoració pictòrica, on destaca la cúpula i l’Adorazione dei Magi a càrrec del Pordenone.

–> ÍNDEX DE POSTS

PARMA

Parma passa per ser una de les capitals gastronòmiques d’Itàlia i això ja és un gran atractiu, però, a més a més, la ciutat compta amb monuments d’interès.

La nostra visita va començar al Parco Ducale, rematat pel Palau del mateix nom.

Des d’aquí, passant pel complex del Palazzo della Pilotta, seu de la Galleria Nazionale i del Teatro Farenese, vam accedir al centre de la ciutat.

Vam visitar la camera di San Paolo, amb una volta decorada pel Correggio.

Però el monument de més renom de la ciutat és el seu baptisteri, de forma octogonal, fet de marbre rosa de Verona. Amb delicada decoració esculporica, obra d’Antelami, director de les obres de tot l’edifici. Al seu interior, destca la cúpula, decorada amb imatges del sants, que dibuixa l’inici de les setze arcades que configuren les parets, decorades al fresc, destacant l’altar i la font baptismal, a més a més de comptar amb detalls esculptòrics.

Al costat del baptisteri, es troba la catedral, també profusament decorada al seu interior, on destaca una altra mostra de l’art d’Antelami emplaçada al transepte.

Altres punts d’interès són el Teatro Regio, l’antiga farmàcia de San Geovanni i les esglésies de San Giovanni i de Santa Maria della Steccata.

–> ÍNDEX DE POSTS

MODENA

No vam disposar de massa temps per visitar Modena, però la ciutat compta amb atractius que justifiquen una aturada.
Destaca per sobre de tot el seu Duomo, obra de l’arquitecte Linfredo i decorada per l’esculptor Wiligelmo.
El temple està rematat per la torre del campanar, anomenada Ghirlandina.
Al seu interior, compta amb un Pontile profusament decorat, que fa de transició entre la cripta i l’altar.
Curiosament, la façana no es troba a l’escenogràfica piazza Grande. El temple, però, compta amb dos magnífics portals en aquesta plaça la Porta Regia i la Porta dei Principi, a més a més de lluir el seu absis i la seva torre que composen un esplèndid recinte, acompanyat a l’altra banda pel Palazzo comunale.

Un altre acttractiu de la ciutat, a banda de les ressonàncies gastronòmiques, musicals i del motor, és el Palazzo Ducale, un majestuós edifici, seu actual de l’Academia d’Infanteria i Cavalleria.

–> ÍNDEX DE POSTS

BOLOGNA

Bologna és la capital de l’Emilia-Romagna.

La visita a aquesta ciutat, on els carrers estan porxats, pot començar a la Piazza Maggiore, esplèndida. Presidida per la Fontana del Nettuno, està vorejada de Palaus, com el del complex que formen el Palazzo del Podestà i del Re Enzo, el del Notai, el de l’Accursio i el dei Banchi a més a més de la Basílica de San Petronio, que llueix la seva façana inacabada. A l’interior del temple, destaca la capella Bolognini, decorada per Giovanni da Modena amb una tètrica representació de l’infern.

Per darrera del Palazzo Podestà surt la via Rizzoli, des d’on es veuen le Due Torri, a la piazza Ravegnana. La més alta, la d’Asinelli, es pot visitar i ofereix vistes magnífiques de la ciutat. L’altra, la Garisenda posa el contrapunt als 97 metres d’altura de la seva veïna.

Un altre punt d’atracció de la ciutat és el complex de Santo Stefano, també conegut com de les Set Esglésies. És un conjunt que combina esglésies, les de Santo Stefano, Santi Vitale e Agricola i la de Santo Sepolcro, amb patis i clustres.

També destaquen altres esglésies, com Santa Maria dei Servi, amb una Madonna in trono de Cimabue, entre d’altres obres d’interès, San Francesco, amb les Arca di Glossatori i un treballadíssim i delicat altar, San Domenico, San Giacomo Maggiore, San Paolo Maggiore o el complex de l’Archigimansio.

–>ÍNDEX DE POSTS

RAVENNA. CLASSE

Ravenna és una ciutat plena d’història ja que va ser tres cops capital: de l’imperi Romà d’Occident, dels ostrogots i de l’imperi Bizantí.

Tanta importància en el seu passat s’ha traduït en una acumulació monumental de primer ordre, mereixedora de ser incorporada a la llista de la patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

La visita a la ciutat pot començar pel recinte de San Vitale. En ell es troba el Museo Nazionale, que acull importants mostres de decoració a partir de l’època romana i fins als segles Vè i VIè després de Crist.

Però és la basílica de San Vitale l’encarregada d’exercir de carta de presentació de l’art que es pot contemplar a Ravenna. En efecte, sota una cúpula decorada al fresc per Barozzi, Gandolfi i Guarana, suportada per columnes, apareixen els mosaics que decoren en primer lloc el presbiteri, on a la volta del qual hi figura l’Anyell Místic i a les parets episodis de l’Antic Testament, de la vida d’Abraham i Moisès, i després l’absis, on apareix el Redentor entre dos arcàngels i San Vitale i el Bisbe Ecclesio, mentre que a un ordre inferior, a la paret de la dreta es representa l’emperadriu Teodora i a l’esquerra l’emperador Justinià, tots dos acompanyats pels respectius seguicis de la cort. A més a més, són de destacar l’altar, el paviment i el sarcòfag d’Isaccio.

El darrer edifici del recinte és el Mausoleu de Galla Placidia, que va ser regent de l’Imperi Romà d’Occident. La volta i la cúpula estan decorades amb mosaics de motius d’estels, hi ha també decoració geomètrica i la representació de Sant Llorenç i el Bon Pastor.

Des d’aquest conjunt es pot arribar, passant per la Piazza A. Costa, on destaca l’edifici del Mercat, a la Piazza del Popolo, seu de l’ajuntament i veritable centre de la ciutat.

La ruta podria continuar cap a la catedral, on hi ha sarcòfags i el púlpite donat al temple pel Vescovo Agnello al segle VIè. Al recinte catedralici hi ha el Museu Arcivescovile on es troba la càtedra de Maximilià, una delicada obra d’ivori, i l’oratori de Sant’Andrea amb bonica decoració de mosaics, així com el Battistero della Cattedrale o Battistero Neoniano, on al centre de la cúpula es representa el Baptisme de Crist rodejada per les figures dels apòstols.

La ruta dels mosaics continua a la basílica de San Apollinare Nuovo. Els mosaics ocupen les dues parets laterals del temple. Al nivell més alt es troben, a la paret de l’esquerra, representacions de paràboles de Jesús mentre que a la dreta hi ha escenes de la seva Passió. Al nivell central es poden observar, a l’esquerra, i anant de l’entrada cap a l’absis, el port de Classe, la processó de les Santes i la Verge entronitzada entre àngels, mentre que a la dreta, en el mateix ordre, hi ha el palau de Teodoric, la processó dels Màrtirs i Crist entronitzat entre àngels.

Precisament, les restes del Palau de Teodoric es troben molt a prop de la basílica.

La ruta dels mosaics té la seva darrera etapa, en el centre de la ciutat, al Battistero degli Ariani, on es representa novament el Baptisme de Crist rodejat dels apòstols.

Altres atractius són el Mausoleu de Teodoric, una mica allunyat del centre, prop de la Rocca Brancaleone. L’església de San Francesco, amb la seva cripta amb aigua per sobre d’un paviment de mosaic, ben a prop de la tomba de Dante Alighieri i on també es pot veure l’amagatall elaborat per ocultar les seves restes durant l’ocupació alemanya a la II Guerra Mundial. També destaquen l’església de San Giovanni Battista, amb el seu alt campanar, o Santa Maria in Porto, que compta amb una imponent façana, i situada al costat de la Loggeta Lombardesca, seu de la Pinacoteca Civica.

Ara bé, la visita als mosaics de Ravenna no seria completa sense apropar-se a Classe, a pocs quilòmetres en direcció a Rimini, on es troba la basílica de Sant’Apollinare in Classe, amb un fastuós absis presidit per una creu bizantina i la representació del sant que dóna nom al temple, a més a més de comptar amb un cimbori de marbre i un ric paviment, com no, de mosaic, així com diferents sarcòfags.

–> ÍNDEX DE POSTS

RIMINI

La ciutat natal de Federico Fellini és un centre turístic gràcies a les seves platges adriàtiques. El seu nucli antic, que no està vora el mar, conserva l’estructura d’una urbs romana. Així, no és extrany trobar-se vestigis d’aquella època, com el ponte di Tiberio, la porta Montanara i les restes del fòrum a la Piazza dei Tre Martiri, on també hi ha la Torre dell’Orologgio.

L’altra referència monumental de la ciutat és la família Malatesta, que va dominar la ciutat entre 1295 i 1528. Així, la visita al Tempio Malatestiano és ineludible. És una obra de Leon Battista Alberti sota encàrrec de Sigismondo Malatesta, el sepulcre del qual es troba a una de les capelles, decorades en marbre per Matteo di Pasti i Agostino di Duccio, i on es pot contemplar el crucifix de Giotto i els frescos de Piero della Francesca.

També hi ha restes dels Malatesta a la Piazza Cavour, on destaca el Palazzo dell’Arengo, l’estàtua de Paolo V, la font, el teatre i la Peschiera.

–> ÍNDEX DE POSTS