Verona té un reclam del tot evident: Shakespeare va situar en aquesta ciutat la tragèdia de Romeo i Giulietta. Els personatges només van existir en la ment del gran autor britànic, però les autoritats de la ciutat han fet una ruta de possibles escenaris de l’amor dels dos personatges.
Ara bé, abans, durant i després de la ruta per aquests suposats escenaris es poden i ens atreviríem a dir que s’han de visitar altres atractius molt interessants.
La visita a la ciutat pot començar, després de passar pel Portone della Bra i de la Torre Pentagona, a la Piazza Bra, presidida en el seu centre per la imponent figura de l’Arena, un esplèndid amfiteatre romà que acull un festival d’òpera a l’estiu. Aquesta circumstància fa que tant al seu interior com a l’exterior es puguin veure parts dels decorats de les obres que s’hi representen.
Altres edificis que destaquen a la plaça són el Palazzo della Gran Guardia i el Palazzo Barbieri.
Anant per la part de fora de la muralla, s’arriba a San Francesco al Corso on, a banda de diferents pintures, es troba al tomba de Giulietta.
S’entra novament al recinte emmuratllat de la ciutat per anar cap a San Fermo Maggiore, una de les boniques esglésies històriques de la ciuat. El temple, d’exterior destacable tant a la façana com a l’absis, compta amb la chiesa superiore, que allotja nombroses obres d’art, i la la chiesa inferiore, tota una sorpresa.
Abans d’arribar a la casa de Giulietta es passa per la Porta Leona, un altre vestigi de l’època romana.
La casa Giulietta és un dels monuments més visitats de la ciutat. A l’entrada es podia contemplar un mural fet de forma espontània pels visitants a base de restes de xiclets, utilitzats com a adhesius improvisats per tal de deixar penjats missatges amorosos. Al pati de l’edifici hi ha una esculptura de la protagonista de la tragèdia, a qui molts li toquen un dels pits, tal com queda demostrat en al diferència de color d’aquesta zona de la figura. També es veu el presumpte balcó que sortia a l’obra.
Molt a prop de la casa es troba la Piazza dell’Erbe, que compta amb la fontana de la Madonna Verona i el Domus Mercatorum. Tot just al costat hi ha una altra plaça preciosa, la dei Signori, on a banda de diferents palaus, hi ha les Arche Scaligere, tres monuments funeraris corresponents a Cangrande, Cansignorio i mastino II, membres de la família que va dominar la ciutat.
Des d’aquí la ruta continua cap a una altra església esplèndida, la de Sant’Anastasia. Al seu interior sorprenen les curioses piques d’aigua beneïda en forma de geperut (gobbo), Hi ha nombroses obres d’art a les naus i parets laterals, però l’absis concentra moltes mirades. Allà hi ha la capella Cavalli, la capella Pellegrini amb 24 escenes de la vida de Crist en terracota, el presbiteri, on destaca l’imponent sepulcre del Cortesia Serego, la capella Lavagnoli i la capella Giusti, a l’arc de la qual hi ha el fresc de San Giorgio che parte per liberare la donzella dal drago, obra mestra de Pisanello, tot i que en estar molt amunt costa de veure.
En sortir de Sant’Anastasia, ja s’està molt a prop del riu Adige i el ponte de Pietra, al qual s’entra per sota d’una torre. A la banda esquerra del riu hi ha les esglésies de San Giorgio, el conjunt que formen el Castel San Petro, l’església de Santa Libera i les restes del teatre romà, així com l’església de San Giovanni in Valle i Santa Maria in Organo.
Novament a la banda dreta del riu Adige, el camí porta al Duomo. A banda de la catedral pròpiament dita, on destaquen diferents obres d’art entre les que cal incloure una pintura de Tiziano, també hi ha l’església de San Giovanni in Fonte, el baptisteri romànic del temple catedralici.
Es pot tornar aleshores a Piazza dell’Erbe i des d’allí prendre el Corso Porta Borsari que, després de passar per sota de la porta que li dóna nom, esdevé el corso Cavour que, entre esglésies, com la de San Lorenzo, i palaus, com el de Bevilacqua i el Canossa, porta a l’Arco dei Gavi, tot just al costat del conjunt que formen el Castelvecchio i el Ponte Scaligero.
Seguint el riu Adige i girant per via Barberini s’arriba a l’església de San Zeno, un altre edifici magnífic. En el seu interior hi ha un cèlebre retaule de Mantegna, que no vam poder veure perquè estava en procés de restauració, i una estàtua del sant que dóna nom al temple i que és molt curiosa en representar-lo somrient. A més a més, es poden contemplar altres frescos, així com el claustre.
El recorregut pot completar-se amb l’església de San Bernardino.
En definitiva, Romeu i Giulietta són l’excusa per pder descobrir una ciutat farcida d’atractius artístics.
