Vicenza està lligada al nom de l’arquitecte Andrea Palladio. Ell va dissenyar alguns dels monuments més destacables de la ciutat.
Potser el més sorprenent és el Teatro Olimpico, que va ser la seva darrera obra i que va finalitzar, seguint el seu projecte, Vincenzo Scamozzi.
Aquest darrer és l’autor de l’arc que dóna entrada al jardí i després al recinte de l’Acaddemia Olimpica, la institució de la qual Palladio era membre i a qui va fer la proposta de construir el teatre. L’espai escènic i les graderies, a on s’arriba després de veure una exposició de material utilitzat a les representacions, són un conjunt esplèndid decorat per nombroses esculptures i que emmarquen el joc de perspectiva ideat per Scamozzi per aconseguir la simulació gairebé perfecta de profunditat.
El recinte del Teatro Olimpico comparteix protagonisme a la piazza Matteotti amb el Palazzo Chiericati, obra també de Palladio.
Des de la plaça, surt el carrer principal de la ciutat, que porta el nom, com no podia ser d’una altra manera, del reputat arquitecte, que també va deixar la seva emprempta en nombrosos palaus que la flanquegen. Hi ha espai, però, per l’església de Santa Corona, on a l’interior es pot observar un cor de fusta i el Battesimo di Cristo, una pintura de Giovanni Bellini, així com una Adorazione de Il Veronese.
Travessant atractius carrers gràcies a les façanes dels edificis que els emmarquen, s’arriba a la piazza dei Cavalieri, on s’acumulen punts d’interès com el Monte di Pietà, la Loggia del Capitano, la chiesa de San Vincenzo, la torre Bissarra, altíssima, al costat de la sensacional Basilica Palladiana.
Un, aleshores, pot anar fins al riu Bacchiglione, que composa boniques vistes al centre de la ciutat, abans de tornar al corso Andrea Palladio i finalitzar el seu recorregut apropant-se a la catedral i acabar al Giardino Salvi, on una nova obra de Palladio, la Loggia Valmarana, es combina amb un petit canal.
Encara, per completar la visita, queda pujar al Monte Berico, on a més a més d’una basílica, es pot gaudir d’un bonic panorama de la ciutat. I també anar a veure, encara que sigui des de fora, la Villa Capra Valmanara, més coneguda com la Rotonda, un magnífic exemple de les villes que va dissenyar, com no, Palladio, i de les quals hi ha nombrosos exemples pels voltants de la ciutat.
