Què es pot dir de Venezia que ja no s’hagi dit? La ciutat dels canals, amb un encant irresistible, s’entesta a seguir sobre l’aigua admirada per multituts de turistes.
És la ciutat on potser té menys sentit de parlar d’itineraris i de monuments, que n’hi ha i molts, però és que tota ella mereix ser admirada. Molts dels punts d’atracció estan al voltant del Canal Grande, el carrer major de la ciutat, òbviament d’aigua, i per on la vida passa embarcada entre més de 170 palaus esplèndids, com el Ca d’Oro, el Grassi, el Ca’ Pesaro o el Cavalli-Franchetti, i esglésies, com Santa Maria della Salute, que hi ha a les seves vores. No hi ha massa ponts que creuen aquesta via aquàtica, però el de Rialto és una altra icona de la ciutat, abans d’arribar a la piazza San Marco, on la basílica del mateix nom llueix els seus mosaics, ja sigui a la façana, compartint el protagonisme extern amb l’alt campanile, com al seu interior. I tot just a la vora està el Palazzo Ducale, decorat amb pintures de Tintoretto i Tiziano, des d’on surt el famós Ponte dei Sospiri.
Només ens atrevim amb un consell: passejar, després de sopar, per la ciutat. Aleshores queda solitària i amb un romanticisme difícil d’igualar, a banda d’oferir unes vistes impagables.
Juliol 23, 2009 a les 6:47 pm |
[...] ÍNDEX DE POSTS By annairobert VENETO (Nou post: Venezia, del 23-07-2009) [...]
Novembre 4, 2009 a les 12:42 am |
[...] Vam sortir ja molt tard a sopar amb els valencians, però això no és problema a la ciutat, on hi ha molts restaurants i locals oberts les 24 hores. Vam agafar l’autobus que recorre el carrer principal de la ciutat, The Strip, i vam baixar a l’aturada del Venetian, un dels casinos amb més nomenada. I és que reprodueix els principals edificis de la ciutat italiana, com el Campanile nde San Marco el Palazzo Ducale, el Ponte Rialto i uns canals sota cobert, que un enginyós joc de llums fa que tinguin una llum molt semblant a un dia assoleiat de forma permanent. La comparació amb els monuments reals es pot veure aquí. [...]