VENEZIA

Què es pot dir de Venezia que ja no s’hagi dit? La ciutat dels canals, amb un encant irresistible, s’entesta a seguir sobre l’aigua admirada per multituts de turistes.

És la ciutat on potser té menys sentit de parlar d’itineraris i de monuments, que n’hi ha i molts, però és que tota ella mereix ser admirada. Molts dels punts d’atracció estan al voltant del Canal Grande, el carrer major de la ciutat, òbviament d’aigua, i per on la vida passa embarcada entre més de 170 palaus esplèndids, com el Ca d’Oro, el Grassi, el Ca’ Pesaro o el Cavalli-Franchetti, i esglésies, com Santa Maria della Salute, que hi ha a les seves vores. No hi ha massa ponts que creuen aquesta via aquàtica, però el de Rialto és una altra icona de la ciutat, abans d’arribar a la piazza San Marco, on la basílica del mateix nom llueix els seus mosaics, ja sigui a la façana, compartint el protagonisme extern amb l’alt campanile, com al seu interior. I tot just a la vora està el Palazzo Ducale, decorat amb pintures de Tintoretto i Tiziano, des d’on surt el famós Ponte dei Sospiri.

Només ens atrevim amb un consell: passejar, després de sopar, per la ciutat. Aleshores queda solitària i amb un romanticisme difícil d’igualar, a banda d’oferir unes vistes impagables.

–> INDEX DE POSTS

PADOVA

Padova torna a ser un exemple d’agradable sorpresa en forma de nomborosos atractius pel viatger.

La nostra visita va començar per la Basílica de Santa Giustina, un temple enorme que, en el seu interior, compta amb nombroses obres d’art, fins i tot de l’època paleocristiana, com un Sacello, quelcom semblat a un petit temple.

En sortir de la basílica un es troba amb el Prato della Valle, una plaça dominada per esculptures, aigua i una zona verda, rodejada d’interessants edificis. Un espai original i agradable.

Des d’allà ja no és difícil arribar a la basílica més famosa de Padova, la de Sant’Antonio, en honor al sant que porta el nom de la ciutat. Només al claustre s’hi poden fer fotos, en un temple que va ser decorat per nombrosos artistes, com Donatello, que també va realitzar l’esculptura equestre de Gattamelata, al davant del recinte.

Al costat de la basílica, hi ha l’Oratorio de San Giorgio, una capella votiva decorada amb magnífics frescos d’Altichiero, i la Sacoletta del Santo, també amb decoració pictòrica. En cap dels dos recintes es permeten les fotos.

Ara bé, si es parlen de frescos, Padova compta amb dos recintes molt més coneguts. Un és l’església degli Eremitani, afectada per un bombardeig a la Segona Guerra Mundial que va destruir la capella Ovetari, decorada al fresc per Andrea Mantegna. Per sort se’n van poder salvar uns fragments, i també es poden veure’n d’altres, obra d’Altichiero.

Pràcticament al costat d’aquesta església es troba la Cappella degli Scrovegni, amb entrada conjunta al Museo Municipale degli Eremitani, amb interessants obres principalment de pintors italians. Però és la visita a la capella la que centra l’atenció i constitueix tota un experiència, limitada a una durada de 15 minuts que s’han d’aprofitar amb intensitat per gaudir del magnífic conjunt de frescos que va deixar Giotto,  representant escenes de la vida de Joaquim, Anna, la Verge i Jesús. Una obra excelsa de 39 frescos amb punts culminants com la La Fuga in Egito o La cattura de Cristo. No estan permeses les fotos, però és una visita imprescindible pels amants de l’art pictòric.

La visita, aleshores pot continuar cap al circuit de places que hi ha al centre de la ciutat. Es pot començar per la piazza della Frutta, on hi ha una de les facanes del Palazzo della Raggione, símbol de la ciutat i amb una sala interna, il Salone, que va ser la més gran del món durant molt de temps, decorada al fresc.

Després es troba la piazza dei Signori, amb l’església de San Clemente, la Loggia del Consiglio i presidida pel palazzo del Capitano, rematat per l’elegant Torre dell’Orologio que, com el seu nom indica llueix un esplèndid rellotge.

Una mica més enllà hi ha la piazza del Duomo, on destaca el baptisteri que compta amb una destacable decoració al fresc.

I finalment, aquest circuit de places acaba a la piazza delle Erbe, on hi ha l’altra façana del palazzo della Raggione i seu d’un mercat a l’aire lliure.

Els atractius de Padova es complementen amb el Caffè Pedrocchi, concebut al segle XIX per ser el cafè més elegant del món i tant l’edifici com la decoració interna posen de manifest aquesta intenció. Un altre indret d’interès és el palazzo del Bò, seu històrica de la Universitat, i, finalment, s’ha de destacar l’Orto Botanico, el més antic del món i catalogat a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i que ens va quedar pendent per a una propera visita.

–> ÍNDEX DE POSTS

FERRARA

Ferrara apareix tranquil·la sobre la plana del Po.

Rodejada per més de 9 quilòmetres de muralles, el seu centre està dominat pel Castello Estense, una impressionant fortalesa rodejada per un fossar, seu de la família Este, dominadora de la ciutat, que va arribar a estar emparentada amb els Borgia, fruit del matrimoni entre Alfonso I i la famosa Lucrecia, el fill dels quals, Ippolito va ser l’artífex de la villa d’Este, a Tivoli. A la planta del nivell de terra, es poden visitar les dependències medievals, mentre que a la primera planta hi ha els partaments ducals. Les fotografies no hi estan permeses a l’interior, però sí als terrats, des d’on es contemplen boniques vistes de la ciutat, destacant la figura de la propera catedral.

El temple, dedicat a San Giorgio, compta amb una escenogràfica façana, amb abundosa decoració esculptòrica, com el Judici Universal o el retrat d’Alberto d’Este, mentre que el campanar, inacabat, és atribuït a Leon Battista Alberti. Al seu interior, destaca el fresc de l’absis, del Bastianino, i que representa el Judici Universal.

Tot just al davant de la façana de la catedral, hi ha el Palazzo Municipale, seu de la família Este fins que es va instal·lar al castell. A travès d’una arcada flanquejada per les estàtues del Marchese Nicolo III a cavall i del duc Borso d’Este, s’arriba a la Piazzetta Municipale, antic pati d’armes del palau, on es pot contemplar una bonica escala, obra de Pietro Benvenuti degli Ordine.

Tot just al davant del Castello Estense, surt el Corso Ercole I d’Este, que conserva el seu caràcter medieval, envoltat de palaus, on es poden descobrir curiositats com el naixement de la mítica firma automobilística Bugatti, i que acaba amb el Palazzo dei Diamanti, amb els seus més de 8.000 diamants decorant la seva façana.

Altres punts d’interès són la Chiesa del Gesù, que conserva al seu interior el Compianto su Cristo, un complex esculptòric de Guido Mazzoni, o la Chiesa de San Cristoforo alla Certosa, en un complex monàstic impactant, no massa lluny del Parco Massari i la Piazza Ariostea. A més a més, compta amb les sinagogues de la via Mazzini, fruit de la importància que va tenir la comunitat jueva.

–> ÍNDEX DE POSTS

PIACENZA

Piacenza és d’aquelles sorpreses que Itàlia depara al viatger. No massa freqüentada pels circuits turístics més habituals, la ciutat ofereix, tanmateix, atractius notables.

El seu centre és la Piazza de Cavalli, amb dues estàtues equestres dedicades a Ranuccio I i Alessandro Farnese com a pòrtic del magnífic palazzo Gotico, seu del govern municipal, i rematada per l’església de San Francesco.

Des d’aquesta escenogràfica plaça, surt la via 20 Settembre que porta al Duomo, amb bonica façana i esbelt campanar. Al seu interior, diferents cicles de frescos completen la decoració.

Una altra església destacable és la basílica de Sant’Antonino, d’origen paleocristià.

Passejar pels carrers de la ciutat representa trobar-se amb façanes de bonics palaus, entre els que destaca el Farnese, seu dels museus municipals.

Abans d’acabar la visita, convé arribar a l’església de Santa Maria di Campagna, obra d’Alessio Tramello, amb excel·lent decoració pictòrica, on destaca la cúpula i l’Adorazione dei Magi a càrrec del Pordenone.

–> ÍNDEX DE POSTS