Arribar a Urbino des de la costa adriàtica és senzill, fer-ho des de Firenze o Arezzo ja exigeix una bona estona de carreteres recargolades. Però la ciutat natal de Raffaello s’ho val.
Envoltada per una contundent muralla, l’accés més suggerent al centre és per l’anomenada Rampa Elicoidale. Així un es comença a familiaritzar amb la complexa orografia. Els carrers pugen i baixen sense contemplacions. El Palazzo Ducale, residència de la família Montefeltro, Senyors d’Urbino, llueix amb la seva façana dei Torricini i ara és la seu de la Galleria Nazionale delle Marche. A la plaça del Rinascimento, on es troba l’entrada a aquest important museu hi ha un obelisc egipci, l’església de San Domenico i el contundent Duomo, que llueix amb la seva façana blanca adornada amb nombroses esculptures. L’esforçada pujada al punt panoràmic del Parco della Resistenza, passant per la Piazza della Repubblica i la Via Garibaldi, on es troba la casa de Raffaello, es veu compensada amb unes vistes magnífiques de la ciutat emmarcada en els turons dels voltants. Un altre lloc molt recomanable és la petita Chiesa de San Giovanni, decorada amb frescos dels germans Lorenzo i Jacopo Salinbeni.
Febrer 23, 2009 a les 10:55 am |
[...] MARCHE (Nou post: Urbino, del 23-02-2009) [...]