Teníem el temps que teníem i només podíem dedicar una tarda a la costiera Amalfitana. I, ens ho temíem, tot i treure’n profit, ens va saber a poc.
Al sud de Pompei apareix la península Sorrentina, la costa de la qual es coneix com la costiera Amalfitana.
La revirada carretera panoràmica que segueix la línia de la costa té molt ben guanyat el seu qualificatiu. Boniques platges, vistes sobre el mar magnífiques, rematades pel Vesuvio al fons o bé la reconeguda illa de Capri, que ens va quedar per una altra visita, coves marines, que tampoc vam poder veure, i els pobles que pengen sobre l’aigua.
Així, per ordre, apareixen Alimuri, Sorrento, Marina della Lobra, Positano, Praiano, Amalfi i Ravello.
Ravello està uns quilòmetres terra endins. Té una animada piazza del Duomo, on cal entrar per veure el púlpite, però el principal atractiu és Villa Cimbrone. Es tracta d’una finca que va ser adquirida per Ernest William Beckett, després Lord Grimthorpe. És un hotel que ha allotjat il·lustres com Greta Garbo, que compta amb un bonic claustre i uns esplèndids jardins decorats amb esculptures, i amb indrets de nom tan suggerents com el viale dell’Immenso, la terrazza dell’Infinito, el tempio di Cerere, il poggio di Mercurio o il Roseto. No cal dir que les vistes són fantàstiques.
Amalfi, a més a més de l’encant del seu emplaçament, compta amb un duomo esplèndid.
