Pompei és la referècia de les restes arqueològiques al sud de Napoli. L’erupció del Vesuvio l’any 79 d.C. va deixar aquesta ciutat sepultada de cendres…i no seria fins a meitat del segle XVIII quan les seves restes van ser descobertes i van servir per conèixer millor l’estudi de la vida quotidiana d’un ciutat pròspera a l’època romana on la vida es va aturar sota la fúria volcànica i va romandre intacta durant molts segles.
Visitar Pompei requereix pràcticament d’una jornada completa. Acostuma a haver-hi molta gent i les condicions no sempre són òptimes. A l’estiu la temperatura és alta i els carrers tenen una pols fina que embruta els peus. Però els sacrificis són mínims en comparació a allò que s’obté passejant pels carrers de la ciutat. I moltes vegades, la sensació és la d’entrar a la intimitat de les persones que hi vivien quan es va produir l’erupció. I també impressiona veure els calcs en guix dels cossos dels qui van morir en aquell catàstrofe.
Hi ha diverses entrades al jaciment. Nosaltres vam entrar per la de Porta Marina.
Abans, però, d’accedir al recinte de la ciutat, ja es poden visitar les Terme suburbane, on es poden observar escenes eròtiques al apodyterium (vestidor), on no hi havia espais diferencitas per a homes i dones. Un altre espai d’interès en aquest edifici és la font del frigadarirum.
La Porta Marina dóna accés a una via on es troba el Tempio di Venere, la Basilica i el Tempio di Apollo, per arribar al foro, dominat per la presència al fons del Vesuvi i rodejat per edificis administratius, comercials, religiosos i públics, com les termes.
A prop del foro es troba la Casa del Fauno, un dels símbols de les restes, on va ser descobert el mosaic d’Alexandre Magne, que ara es troba al Museo Archeologico Nazionale di Napoli, entre molts d’altres exemples d’aquest recurs decoratiu. La casa conserva diferents jardins, en un espai veritablement suggerent.
Des d’aquí, es pot anar cap a Porta Ercolano, cap al sector nord-oest del jaciment, per sortir del recinte urbà de Pompei i anar per la via dei Sepolcri, eix d’una important necròpoli on destaquen les tombes de Mamia e degli Istacidii o di Calventino e di Nevoleia Tyche, cap a un altre referent pompeià: la villa dei Misteri.
Aquesta residència, que possiblement pertanyia a la família Istacidii, és famosa pels seus frescos al Triclinio, representant una mena de ritus d’iniciació femení. A banda d’aquestes pintures magnífiques, hi ha altres elements de consideració, com la reconstrucció d’una premsa amb cap d’ariet i la pròpia arquitectura de la villa.
De tornada cap al recinte urbà de Pompei, la nostra ruta pot passar per la Casa dei Vettii, on hi ha una representació del Priapo, déu de la fertilitat amb un gran fal·lus.
Arribats de nou al foro, s’hi pot sortir per la via dell’Abbondanza, cap al sector sud-est. Aquí es poden visitar diferents cases, com, la dei Ceii, on hi ha un fresc que representa una escena de caça, o la de Menandro, que amb 1.800 metres quadrats de superfície, és una de les més grans de Pompei. Hi destaca l’atrium, on hi ha diferents mosaics, com el del paesaggio nilotico, el peristilio, amb un fresc que representa el comediògraf grec Menandro, i el quartiere termale, on hi ha diferents mosaics a la seva entrada i al calidarium.
Molt a prop d’aquesta darrera casa, es troba el complex format pel foro triangolare, la petita pal·lestra i el conjunt teatral, que compta amb el pòrtic, un recinte rectangular envoltat de columnes, el gran teatre, des d’on, al capdamunt de les seves altes graderies, es gaudeix d’un bonic panorama, i el petit teatre.
Gairebé al final de la via de l’Abbondanza es troben les cases di Octavius quartio, amb frescos que representen el mite de Diana i Atteone, i la de Venere in conchiglia, coneguda per la pintura del mateix nom.
Des d’aquí es pot accedir a l’Amfiteatre, prop del qual es troba la sortida més propera a la ciutat moderna de Pompei, on destaca el Santuari de la Maddona del Rosario.
La visita es pot completar amb una ascensió al Vesuvio. No cal dir que el panorama cap al golf de Napoli és magnífic. Tot i que bona part de la pujada es pot fer en cotxe, per arribar al cràter i al cim, només es pot fer a peu i seguint un horari de visita. El paisatge, dominat per les vetes de lava, és esplèndid.
