Ercolano potser està eclipsat per la magnificiència i la fama de la propera Pompei. Però una visita a aquest jaciment arqueològic està més que justificada. De fet, ofereix alguns avantatges respecte la seva coneguda veïna. Té unes dimensions més reduïdes, els carrers no estan plens de terra i no hi ha tanta gent.
Ercolano, de fet, va ser sepultada per rius de piroclastes que es van solidificar fins a una alçada de 16 metres, fet que va permetre una conservació encara millor que la de Pompei i així es poden observar els pisos superiors de les construccions.
Es tractava d’una localitat al costat del mar. Hi ha diferents vivendes que conserven les seves terrasses i, fins i tot, algunes mostres de mobiliari, fet que fa suposar en una vida on es podia gaudir de la bonança del clima i de les agradables vistes.
La primera zona que rep al visitant és l’àrea sacra, on hi ha la terrassa de M. Nonius Balbus i el Sacellum dei Quattro Dei. Entre els edificis que es poden visitar hi ha la Casa dei rillievo di Telefo, la del tramezzo di legno, la del Gran Portale, la dell’atrio corinzio, la de la columnata toscana, la de Nettuno e Anfitrite, amb bonica decoració, o la dell’erma di bronzo. Altres edificis interessants són les termes, on llueixen mosaics, la Palestra i la Sede degli Augustali, on hi ha destacats frescos.
Nombrosos atriums donen fe de l’estructura de les cases romanes…i els thermopilum posen de manifest la vida comercial que hi havia a la ciutat.
En definitiva, un dels testimonis més tangibles de la vida a l’època romana.
