Com vam dir en el post anterior, a Napoli destaquen dos museus: la pinacoteca de Capodimonte i l’ Archeologico Nazionale, que durant molts anys van estar en un mateix recinte, fins que la Pinacoteca es va instal·lar a la Reggia di Capodimonte.
L’Archeologico ocupa un gran palau del segle XVII, està considerat com el més antic del món i compta amb un catàleg expositiu excepcional, fruit de les troballes obtingudes a Ercolano, Pompei i tota la Itàlia meridional, així com dels fons de les col·leccions de les famílies Farnese i Borgia i una important col·lecció d’art egipci.
La nostra visita no va poder ser completa. Els treballs de restauració afectaven nombroses obres, entre d’altres la cèlebre col·lecció de frescos de Pompei.
Tanmateix, les atraccions no hi faltaven. Així, vam poder veure la Tazza Farnese una delicada mostra d’art hel·lenístic, realitzada a Alexandria i provinent de la col·lecció de Lorenzo de’ Medici. L’Artemide Efesia, rèplica romana de la l’estàtua de culte del santuari d’Efès, que va inspirar la font de Diana Efesia, que vam poder presenciar a la Villa d’Este de Tivoli. De prop de Tivoli, de la Villa Adriana, provenen I Tirannicidi, un esplèndid conjunt esculptòric, còpia romana d’un original grec. Altres esculptures ressenyables són l’Atlante Farnese, d’un original hel·lenístic i que s’acostuma a exposar a l’imponent Salone della Meridiana, el Toro Farnese, magnífic conjunt trobat a les Termes de Caracalla de Roma, una estàtua de Dionisio, un atleta en bronzo o la font del’Idra di Lerna, provinent de la palestra del jaciment d’Ercolano, així com nombrosos retrats tant de l’època grega com romana i, fins i tot, el Gabinet Secret, on s’exposen esculptures de caràcter eròtic.
Els mosaics són un altre dels punts forts del museu. En bona part provenen de les excavacions de Pompei i hi ha obres esplèndides com el de la Fauna marina, però, per sobre de tot, destaca el d’Alexandre Magne, de grans dimensions i que representa la batalla entre el rei macedoni i el rei Darios III de Pèrsia.
