Arxiu de Setembre, 2008

CASTEL GANDOLFO. NEMI

Setembre 11, 2008

A pocs quilòmetres de Roma, per la banda sud, ens trobem amb un paisatge insòlit per la seva proximitat a una gran nucli urbà. Parlem de les Colli Albani, uns turons amb uns boscos esplèndids, que, a més a més, i aquest és l’element que els fa més característics, compten amb dos llacs d’origen volcànic.

El més gran és el Lago Albano, amb una extensió de 6 quilòmetres quadrats i una profunditat que arriba als 170 metres. Va ser l’escenari de les proves de rem i de piragüisme dels Jocs Olímpics de Roma l’any 1960, però, sens dubte, és més conegut perquè a la seva riba es troba la població de Castel Gandolfo, seu d’un palau que és la residència papal d’estiu. El llac té també una curiosa platja.

El lago di Nemi ocupa una superfície de gairebé 170 hectàrees, amb una profunditat màxima de 33 metres. La pintoresca població homònima ofereix magnífiques vistes sobre el llac, famós, a la seva vegada, per la troballa de dos naus romanes del temps de Cal·lígula. Els intents per recuperar aquests vaixells monumentals, concebuts gairebé com a palaus flotants, van iniciar-se al Renaixement, amb un projecte encapçalat per Leon Battista Alberti i no van culminar fins a finals dels anys 20 del segle passat, quan es va fer baixar el nivell de les aigües gràcies a un canal que ja havia estat construït a l’època romana. Malauradament, un incendi d’origen encara no aclarit va destruir un museu, que allotjava les naus i molts dels objectes trobats al seu interior, la nit del 31 de maig de 1944, en plena Segona Guerra Mundial. El museu s’ha reconstruït amb unes rèpliques dels vaixells, mentre que algunes peces es van salvar de les flames per haver estat traslladades al Museo Nazionale Romano, on encara estan exposades.

TIVOLI. VILLA D’ESTE

Setembre 9, 2008

Tivoli, ben a prop de la Villa Adriana i a una trentena de quilòmetres de Roma, es troba enmig de frondosos boscos i salts d’aigua, que configuren un bonic paisatge. Al panorama de la població destaquen el Tempio di Vesta, el campanar de la Chiesa di Santa Maria Maggiore o les torres de la Rocca Pia.

Però el monument més important de la població és la Villa d’Este. El projecte va ser la forma que va buscar el cardenal Ippolito II d’Este, de la famíllia dominant de Ferrara, per treure’s el disgust de no ser nomenat Papa.

Així va encomanar a Pirro Ligorio el disseny d’un palau envoltat per un fastuós jardí. A les sales del palau no estan permeses les fotos, però a la seva decoració van intervenir artistes com Livio Agresti, Federico Zuccari, Durante Alberti, Girolamo Muziano, Cesare Nebbia, Girolamo Muziano i Antonio Tempesta.

El jardí ha merescut entrar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i és un conjunt de vegetació i aigua amb fonts molt espectaculars com la de Cento Fontane, la dell’Organo, que té un orgue hidràulic, i emmarca els miralls d’aigua de les Peschiere, la dell’Ovato, la de Nettuno o la dei Draghi. Més curiosa és la de Diana Efesia.

Tot plegat justifica l’excursió des de Roma.

VILLA ADRIANA

Setembre 3, 2008

La villa Adriana, prop de Tivoli i a una trentena de quilòmetres de Roma, és un complex arquitectònic grandiós, amb el qual l’emperador Adrià va voler establir la seva residència imperial. El projecte, en el qual va poder intervenir el propi emperador, que comptava l’arquitectura entre els seus interessos, ocupava una superfície de 120 hectàrees i estava composat per una trentena d’edificis que s’alternaven amb espais verts.

El recinte va estar molt exposat a diferents saquejos i la majoria d’ornamentacions han desaparegut, però conserva la magneficiència amb la qual va ser ideat. Així un no pot fer res més que sorprendre’s en veure espais com les restes del Pecile, un edifici inspirat en les stoa gregues, que tenia una llargada de 429 metres, al voltant d’una enorme piscina de 100 metres de llarg per 25 metres d’ample.

Destaquen les cúpules de la Sala dei Filososi o de les Terme con Heliocaminus i les columnes de diferents estils . La imaginació vola en entrar al Teatro Marittimo, un edifici de forma circular amb un espai interior rodejat d’aigua. Els mosaics que queden donen la idea de la riquesa decorativa que devia caracteritzar el conjunt. La Piazza d’Oro va ser així anomenada precisament per l’ostentació en la seva ornamentació. Nombroses esculptures presents a sales de diferents museus, com els Vaticans, el Nazionale Romano o els Capitolini, van ser trobades aquí.

L’espai on queden més esculptures és el magnífic Canopo, anomenat així per recordar el canal que unia, al delta del Nil, la ciutat homònima amb Alexandria. Així es troben les de Sileno Canoforo, Tevere, Amazzone, Coccodrillo i una sèrie de Korai vora un altra piscina de grans dimensions (119×18 metres).

Un altre espai enorme és el conegut com el Stadio…encara que, tot i la seva forma, sembla que es tractava d’una gran zona ajardinada.

Un camí envoltat per altíssims xipresos porta al Tempio di Venere, amb una copia esculptòrica d‘Afrodite Cnidia, i una mica més enllà al Teatro Greco.

En definitiva, un somni imperial que es va poder fer realitat.