Per sobre del Colosseo es troba la zona del Rioni Monti, que s’extèn fins a la Basílica de Santa Maria Maggiore i l’estació de Roma-Termini.
De les esglésies que hi ha a la dreta, segons es puja, de via Cavour, destaquen poderosament dues: San Pietro in Vincoli i Santa Prassede.
San Pietro in Vincoli es famosa per allotjar el mausoleu del Papa Giulio II, un projecte de dimensions considerables encomanat a Michelangelo…i que no va poder acabar, però va deixar una de les seves obres més conegudes, el Mosè, contundent exemple de la seva esculptura. L’interior d’aquesta església compta, a més a més, amb un bonic mosaic bizantí que representa San Sebastiano.
Ara bé, per gaudir de més mosaics bizantins, la visita a Santa Prassede és imprescendible. Els mosaics estan presents a la zona del presbiteri, però la cappella di San Zenone està considerada com el monument bizantí més important de Roma, amb bonics mosaics que decoren la volta i les parets, a banda d’allotjar la Colonna della Flagellazione, portada de Jerusalem l’any 1223.
Santa Prassede ja es troba a tocar de la Basílica de Santa Maria Maggiore, una de les patriarcals de Roma i potser la més antiga dedicada a la Verge a la ciutat.
A la façana es sobreposa la nova d’estil barroc, obra d’Il Fuga, sobre els mosaics més antics.
L’interior és grandiós i és, de totes les basíliques patriarcals, el que ha arribat als nostres dies amb un aspecte més semblant a la seva disposició original. De les nombroses capelles, destaquen la Cappella Sistina i la Cappella Paolina, una en front de l’altra, amb planta de creu grega i considerables cúpules.
La nau central està decorada amb panells de mosaics amb històries bíbliques, del temps de Siste III. I els mosaics també presideixen l’arc triomfant que dóna entrada a l’absis, també amb mosics, però que eren molt difícils de veure a causa de les obres de restauració que es duien a terme quan vam fer la nostra visita.
La part posterior de la basílica està acompanyada per un obelisc, imitació romana d’un d’egipci que, conjuntament amb un altre que es troba a la piazza del Quirinale, ornamentaven el mausoleu d’August.
Des de la basílica, per via Torino, s’arriba a la Piazza della Repubblica, amb la fontana delle Naiadi i la basílica de Santa Maria degli Angeli, que formava part del complex de les termes de Diocleziano. En aquest temple, hi ha la curiositat de la línia Clementina, meridiana amb constel·lacions zodiacals i variacions mil·lenàries de l’estrella polar, encàrrec de Clemente XI a Francesco Bianchini i Giacomo Maraldi. Bona part de les restes del complex són part del Museo Nazionale Romano, objectiu del proper post.
Des de piazza della Repubblica s’arriba per la via E. Orlando a la piazza San Bernardo, on destaca poderosament la Fontana del Mosè, obra de Domenico Fontana. Al costat de la font, es troba l’església de Santa Maria della Victoria. En el seu interior es pot contemplar al transepte esquerre una gran obra de Bernini, Santa Teresa trafitta dall’amore de Dio, una obra destinada inicialment pel Vaticà, però la sensualitat de la qual va fer que se li trobés un allotjament més discret.
Sortim de l’església i prenem la via Barberini, per arribar a la plaça del mateix nom, on hi ha un altre magnífic treball de Bernini, la fontana del Tritone o delle api, en motiu de l’escut de la família que dóna nom al carrer i la plaça i que està dominat per les mosques. Des d’aquesta plaça surt la famosa via Veneto enfilant-se turó amunt.
A partir d’aquí podríem baixar fins a la fontana de Trevi, en una molt recomanable passejada. Per retornar a Piazza della Repubblica podríem refer el camí o bé prendre la molt recomanable alternativa de pujar pel Quirinale i la via XX Settembre, passant per esglésies destacables com Sant’Andrea al Quirinale i San Carlo alle Quattro Fontane.
