La piazza Venezia ofereix diferents alternatives. Cap a una banda, la via dei Fori Imperiali, que ens introdueix a la Roma de les restes arqueològiques, al mig la via del Teatro Marcello, per apropar-se al Tíber i anar al propi teatre i la Piazza della Bocca della Verità, i de l’altra banda, el Corso Vittorio Emanuele que és la que prenem en aquest itinerari.
Així, ens trobem en primer lloc amb la Chiesa del Gesù, on destaca la decoració i la volta amb el Triomfo del Nome di Gesù, un grandiós fresc del Baciccia, i la Cappella di S. Ignazio di Loyola, obra de Andrea Pozzo.
Poc després es troben les restes arqueològiques del Largo di Torre Argentina. Es tracta del complex més gran de l’època republicana actualment visible.
A partir d’aquí deixem el Corso Vittorio Emanuele i enfilem Via di Torre Argentina per apropar-nos cap al Pantheon. Abans, però, convé fer un petit tomb per apropar-se a la Piazza di Minerva, presidida pel simpàtic conjunt esculptòric Pulcin della Minerva, composat per un obelisc egipzi i un elefant disseny de Bernini, i per l’església de Santa Maria sopra Minerva. A l’interior del temple s’acumulen obres d’art, destacant la Cappella Carafa, amb intervenció de Mino da Fiesole, Verrocchio, Giuliano da Maiano i decoració al fresc de Filippino Lippi, el Sepulcre de Guglielmo Durand, de Giovanni di Cosma, l’estàtua di Cristo risorto, de Michelangelo, la làpida del Beato Angelico, d’Isaia da Pisa, el monument fúnebre de Maria Raggi, de Bernini i la tomba di Francesco Tornabuoni, de Mino de Fiesole.
I encara abans d’arribar al Pantheon, també és interessant anar a l’església de S. Ignazio de Loyola, amb la seva volta decorada per l’immens fresc Gloria di S. Ignazio, obra del Pozzo.
Ara sí, s’arriba al Pantheon, un monument d’extraòrdinaries dimensions. Estava revestit de bronze, les darreres restes del qual van ser utilitzades pel pontífex Urbà VIII Barberini per fer 80 canons pel Castell de Sant’Angelo i les quatre columnes recargolades del baldaquí de la Basílica de S. Pietro al Vaticà. Això va donar peu a la famosa frase “Allò que no van fer els bàrbars, ho van fer els Barberini”. Al seu interior, on hi ha tombes d’italians il·lustres, com Raffaello, Vittorio Emanuele II i Umberto I, destaca l’enorme volta que s’eleva fins a 43 metres per sobre del terra, presidida per l’ull de 9 metres de diàmetre.
Del Pantheon es pot arribar amb facilitat, i amb direcció cap a la Piazza Navona, al Palazzo della Sapienza, que compta en l’interior del seu recinte amb l’església de S. Ivo. Malauradament, nosaltres no vam poder accedir-hi. I, per sobre de tot, abans d’arribar a Piazza Navona, hi ha dues esglésies que, per l’interès de les obres que conserven, mereixen un comentari i una visita: S. Luigi dei Francesi i S. Agostino.
S. Luigi dei Francesi és l’església de França a Roma. Tot i comptar amb intervencions destacables al seu interior com les del Domenichino, totes les mirades es concentren en les tres magnífiques obres de Caravaggio: S. Matteo e l’angelo, Martiri di S. Matteo i Vocazione di S. Matteo.
S. Agostino, amb la seva façana típica del primerenc Renaixement romà, compta al seu interior amb la Madonna del Parto, venerada imatge, obra de Jacopo Sansovino, Isaia profeta, de Raffaello, Santa Anna e la Madonna col Bambino, d’Andrea Sansovino, i també una altra obra de Caravaggio: Madonna dei Pellegrini.
Després de tal acumulació artística, convida arribar a la sempre animada Piazza Navona. La seva forma allargada, derivada del Stadio Domiziano, està adornada amb tres fonts monumentals: la del Moro, la dei Fiumi, erigida per Bernini, i la del Nettuno, mentre que al seu voltant destaquen les esglésies de S. Agnese in Agnone i la de Nostra Signora del Sacro Cuore.
