Arribem a Roma. Ciutat que fa bo tot allò que es pot dir d’ella. Ciutat Eterna, sí, la història troba a qui passeja pels seus carrers a cada moment. Caòtica, també, però amb encant. Afegiríem que és difícil de visitar…perquè hi tant i tant per veure que s’ha de tornar més d’una i de dues i de les vegades que es vulguin.
Comencem el nostre itinierari a la Piazza de Santa Maria del Popolo, una de les darreres aportacions papals a l’urbanisme de la ciutat. El millor lloc per gaudir de l’escenografia de la plaça és a la veïna Villa Borghese, amb un panorama on al fons es veu el Vaticà.
La plaça està presidida per l’Obelisc Flaminio, portat a la ciutat per l’emperador August. A la banda de la Porta del Popolo, es troba l’església de Santa Maria, mentre que a la part que s’obre al Corso es troben les dues esglésies bessones: Santa Maria dei Miracoli i Santa Maria in Montesanto.
L’església de Santa Maria del Popolo acumula obres d’art. La relació d’autors dóna idea de la seva importància: Pinturicchio (Cappella della Rovere, Altare Maggiore), Andrea Bregno (Cappella della Rovere), Maratta (Cappella Cybo), de Sangallo (Cappella Cybo), Sansovino (Altare Maggiore), Il Vecchietta (Tomba del vescovo Pietro Foscari), Bramante, Raffaello (intervencions en el disseny de la cappella Chigi) i també Caravaggio, amb dues obres magnífiques: Crocifissione di San Pietro i Conversione di San Paolo.