L’arribada a Spoleto impressiona. La ciutat es troba a l’ombra de la Rocca Albornozziana, situada a la falda d’un turó, amb un considerable desnivell entre la part baixa i la part alta de la ciutat, de manera que gairebé es distribueix per nivells.
La Piazza Garibaldi, centre de la part baixa, és un bon lloc per iniciar la visita i la conseqüent pujada. En aquesta plaça es troba l’església de S. Gregorio Maggiore, en treball de restauració quan vam ser-hi. D’aquí es pren el Corso Garibaldi, emmarcat per la Torre dell’Olio. A partir d’aquí, la pujada és més evident, amb les escales de la Piazza de Medicis que porten al nivell intermig, on destaquen la Piazza della Libertà, seu del Museo Archeologico i del Teatre Romà, la Piazza del Mercato i l’Arco di Druso.
Una mica més enllà, destaca la Casa Romana, amb bonics mosaics, l’església de S. Eufemia i des d’aquí s’intueixen les escales que baixen al Duomo. Però, abans d’apropar-s’hi, paga la pena pujar una mica més cap a la fortalesa Albornozziana i allargar la passejada cap a l’imponent Ponte delle Torri, que supera, enmig d’un paisatge impressionant el Torrente delle Torri. Aquesta construcció de 230 metres de llarg i 80 metres d’alt ja va causar una profunda impressió a Goethe quan el va descobrir en el seu vitge per Itàlia. A l’altra banda del pont, encara hi ha, a part d’un esplèndid panorama, l’agradable sorpresa que suposa l’església de S. Pietro, de traballada façana.
De retorn al centre, ara sí, es baixen les escales que condueixen a la Piazza del Duomo, escenari esplèndid de molts dels actes del famós festival cultural que acull la ciutat, emmarcada per la façana del temple, on destaca el mosaic de Solsterno.
A l’interior del temple, llueix l’absis, decorat per Filippo Lippi amb una sèrie de frescos amb la vida de la Verge, així com les capelles Eroli i dell’Assunta, amb decoració del Pinturicchio, i, finalment, el Crocifisso d’Alberto Sotio, protegit per un vidre que dificulta molt la presa d’una fotografia.
La baixada des del Duomo cap a la part baixa es pot fer per la costeruda Via delle Mure Ciclopiche, al costat de les restes de la muralla i també del recinte de l’Amfiteatre, ara ocupat per altres construccions.
A la part baixa, i a prop de la Strada Flaminia, es troba la Basilica de San Salvatore, el temple més antic de la ciutat, d’entre els secles IV i V, amb un interior dominat per columnes clàssiques.
En definitiva, Spoleto és un ciutat que té nombrosos atractius que fan més que merescuda la seva visita.
