Perugia, la capital d’Umbria, es troba ben a prop del Lago Trasimeno, porta d’entrada de la regió si s’arriba des de Cortona, a la Toscana.
La ciutat, enfilada sobre un turó, és un exemple d’allò que es pot veure a altres poblacions de la regió. Orografia difícil i carrers costeruts (hi ha senyals que adverteixen de desnivells del 22%) per arribar al centre monumental. A Perugia, però, per tal de facilitar la superació d’aquests considerables pendents hi ha nombroses escales mecàniques i ascensors públics.
Per arribar al centre històric, una de les vies d’accés és per les galeries de la Rocca Paolina, que permeten arribar a la Piazza Italia, seu del Palazzo della Provincia. Des d’aquí surt el Corso Vannucci, que porta a la Piazza IV Novembre, veritable centre neuràlgic de la ciutat, presidida per la monumental Fontana Maggiore i flanquejada pel Duomo i el Palazzo dei Priori, dos monuments que mereixen un comentari.
El Palazzo dei Priori ocupa la cantonada del Corso Vannucci i la Piazza IV Novembre. És la seu de la Galleria Nazionale dell’Umbria, amb obres del Perugino, il Pinturicchio, Fra Angelico i Duccio Buoninsegna entre d’altres, el Nobile Collegio del Cambio, decorat amb un magnífic cicle de frescos pel Perugino i on, malauradament no es poden prendre fotos, el Nobile Collegio della Mercanzia, amb decoració de fusta, i la Sala dei Notari, que s’obre a la Piazza IV Novembre, des de la qual s’admira la bonica façana del Palau.
El Duomo, amb un púlpite extern en la part que dóna la plaça, conserva en el seu interior diverses obres d’art, entre les que destaca la Madonna delle Grazie, atribuïda a l’entorn del Perugino.
Sortint de l’esmentada plaça, es pot anar cap a la Piazza Matteoti, on hi ha edificis destacables com el Palazzo del Capitano del Popolo, i sortir al terrat del Mercato Publico, amb boniques vistes de la ciutat i del paisatge que l’envolta. Després es pot continuar cap a la Cappella di San Severo, decorada amb un fresc realitzat per Raffaello i el Perugino, i al pou etrusc que hi ha a la Piazza Danti.
Sortint per l’Arco Etrusco, s’arriba, seguint el Corso Garibaldi, al conjunt que formen l’església paleocristiana de San Michele Arcangelo, de planta rodona, i amb bonica decoració als capitells del seu interior, i el Cassero di Sant’Angelo.
Un altre conjunt religiós el formen l’Oratorio de San Bernardino, de treballada façana obra d’Agostino de Duccio, i l’església de San Francesco al Prato.
A l’entorn dels estrets carrers del centre, es poden visitar altres esglésies com San Ercolano, San Pietro i Santa Giuliana.
Fora del nucli urbà hi ha importants restes arqueològiques entre les que destaca la Necròpoli del Palazzone, on es pot admirar l’Ipogeo dei Volumi.
