ROMA (XI). SAN GIOVANNI IN LATERANO. CATACOMBE DI S. SEBASTIANO

La basílica de San Giovanni in Laterano, una de les quatre patriarcals de la ciutat, conjuntament amb la de San Pietro in Vaticano, Santa Maria Maggiore i San Paolo fuori le Mura, és la catedral de Roma i el seu titular és el Papa.

La seva façana és un treball del Galilei. Destacable també la seva Porta Mediana.

L’interior és grandiós, amb una llargada de 130 metres i disposat amb cinc naus. La nau central està flanquejada per esculptures enormes dels apòstols, realitzades per Ottoni, Rusconi, Mazzuoli, Legros, Monnot, De Rossi i Moratti, acompanyades per relleus amb escenes de l’Antic Testament, a la part esquerra, i del Nou, a la part dreta. El sostre, amb intervenció de Pirro Ligorio i Daniele da Volterra, contribueix a donar espectacularitat al conjunt.

El transepte està presidit pel monumental tabernacle, sota el qual es troba l’altar papal, ja que només hi poden oficiar el pontífexs. En el recinte de la confessió es troba el sepulcre de Martino V, obra de Simone Ghini.

L’absis està presidit per un mosaic de Jacoppo Torritti.

El claustre, del segle XIII, llueix les seves columnes recargolades, algunes decorades amb mosaic.

El conjunt de la basílica està acompanyat pel Palazzo Lateranense, seu del Museo Storico Vaticano, i pel Battistero Lateranense.

A la plaça on es troba la basílica, paga la pena apropar-se a l’Obelisco Lateranense, el més antic, del segle XVè abans de Crist, i el més alt de Roma amb els seus 33 metres, i al Triclinio Leoniano, un treball del Fontana per acolllir el mosaic que presidia el menjador dels papes del Patriarchìo, l’edifici que va ser substituït pel Palazzo Lateranense.

Roma compta amb nombroses catacombes. Nosaltres vam triar les de San Sebastiano, a la Via Appia Antica, la més famosa de les vies consolars romanes, oberta al 312 abans de Crist.

L’entrada a les catacombes es fa per la Basílica di San Sebastiano, on hi ha les Improntes di Cristo, les empremptes de Crist relatives al episodi Quo Vadis?. Aquest esdeveniment va tenir lloc a l’inici de la Via Appia, més a prop de les portes de la ciutat. De fet, hi ha l’església del Domine Quo Vadis? en el lloc exacte, on també hi ha unes altres empremptes de Crist, però es veu que les autèntiques són les que es troben en aquesta basílica.

De l’interior del temple, a més a més, destaca el sostre de fusta, un disseny de Giovanni Vasanzio, i l’estàtua jacent de San Sebastiano, realitzada per Antonio Giorgetti sobre un disseny de Bernini.

La visita al recinte subterrani, on no estan permeses les fotos, permet veure diferents inscripcions i sarcòfags.

La Via Appia Antica compta amb un important conjunt monumental, la Villa di Massenzio, on hi ha el circ millor conservat de Roma, i mostres d’art funerari, com la Tomba di Cecilia Metella.

ROMA (X). I MUSEI VATICANI

Els Museus Vaticans formen un complex enorme que allotja nombroses i importantíssimes obres d’art.

La seva visita, però, resulta un tant atípica. En primer lloc, s’han de superar les llarguíssimes cues que es formen a l’entrada. Després, el recorregut i la quantitat d’obres a veure i el criteri que regeix el museu. Es garanteix la visita a la Cappella Sistina, però hi ha sales i museus que van tancant molt abans de l’hora fixada com a tancament de tot el conjunt.

Sigui com sigui, és un lloc per gaudir-ne i tornar.

El recorregut s’inicia a la Pinacoteca Vaticana. Té 18 sales, amb obres de Bernardo Daddi, Giotto, Pietro Lorenzetti, Simone Martini, il Sassetta, Lorenzo Monaco, Beato Angelico, Filippo Lippi, Benozzo Gozzoli, Melozzo, il Pinturicchio, Leonardo, Tiziano, il Veronese, Caravaggio…però per sobre de tot destaquen les de Raffaello, a la sala VIII, amb obres com la Trasfigurazione, Incoronazione di Maria o la Madonna di Foligno.

Altres museus són el Gregoriano Profano, amb originals grecs, còpies romanes, originals romans i sarcòfags, el Pio Cristiano, amb material epigràfic i monuments esculptòrics, el Gregoriano Egizio i el Gregoriano Etrusco, amb obres de Tuscania i Tarquinia entre d’altres. Des d’algunes de les sales es contemplen boniques vistes dels jardins vaticans.

El pati de la Pigna dóna accés al Museo Chiaramonti, amb la seva Galleria Lapidaria i Il Braccio Nuovo, que compta amb una excelsa col·lecció d’esculptura romana on destaquen: Sileno con Dioniso fanciullo, Augusto da Prima Porta, Pudicizia, Statua di Artemide o Il Nilo.

L’altre museu amb una col·lecció esculptòrica clàssica magnífica és el Pio-Clementino que compta amb obres com l’Apoxyomenos, l’Apollo del Belvedere, Hermes, Perseo o Il torso del Bevedere que acompanyen el conegut Laocoonte, a més a més de comptar amb diferents mosaics.

A partir d’aquí, el recorregut s’orienta a arribar a les sales de Raffaello i la Cappella Sistina. Per fer-ho es passen altres sales destacables, com la Galleria delle Carte Cartografiche, profusament decorada.

Le Stanze di Raffaello són quatre espais esplèndids. La primera és la Sala di Constantino, decorada per Giulio Romano amb l’ajut de Francesco Penni i Raffaellino del Colle. Del primer és la Vittoria di Constantino su Massenzio, que ocupa la paret més gran. La volta, per la seva part, és obra de Tommaso Laureti.

La segona és la Sala di Eliodoro, decorada per Raffaello, i on es poden admirar Leone Magno ferma l’invasione di Attila, la Liberazione di S. Pietro, la Cacciata d’Eliodoro i la Messa di Bolsena, amb cinc esplèndids retrats a la part inferior dreta.

La tercera és la Sala della Segnatura, també decorada per Raffaello, on es troben el Parnaso, la Disputa del Sacramento i la magnífica Scuola d’Atene.

La darrera sala és la dell’Incendio, amb l’Inzendio del Borgo, la Vittoria Navale di Leone IV i el Giuramento di Leone III.

La Cappella Sistina és la següent parada obligatòria. Aquí no es poden fer fotos, però tothom en fa, enmig dels crits dels vigilants repetint “No foto!”. És un espai extraordinari. La paret del fons, amb el Giudizio Universale, i la volta, on destaca La creazione del primo uomo, són obra de Michelangelo. A les parets laterals, decoració al fresc, amb obres del Perugino, il Pinturicchio, Botticelli, Cosimo Rosselli, Luca Signorelli i Domenico Ghirlandaio.

El nostre cas, després de sortir de la capella, ja ens obligava a buscar la sortida amb presses. Encara vam poder gaudir del Salone Sistino, amb una espectacular decoració, abans de baixar la famosa escala elicoidal del museu.

ROMA (IX). SAN PIETRO IN VATICANO

La Città del Vaticano, del qual el cap és el Papa, és un petit territori de 44 hectàrees. No hi ha fronteres visibles, però sí, Roma allotja un estat independent entre els seus carrers.

La porta d’entrada principal al Vaticà és per la Piazza di San Pietro, l’espai el·líptic delimitat per la famosa columnata de Bernini i que serveix de magnífic marc per enquadrar la basílica vaticana.

Per entrar al temple, a part de superar rigorosos controls de seguretat sota la mirada de la Guardia svizzera, s’ha de complir amb els requisits de vestimenta. A diferència d’altres esglésies italianes, aquí no hi ha previst cap complement per superar-los. O es va amb la indumentària correcta o no et deixen entrar.

El pòrtic de la basílica ja va en consonància amb les grans dimensions del temple. Amb una volta profusament decorada, amb les estàtues equestres de Carlemany i de Constantino i les cinc portes d’entrada, on destaca la Porta Santa, la primera començant per la dreta, que només s’obre els anys de jubileu i la Porta Mediana, la central, amb decoració en bronzo pel Filarete.

En entrar a la basílica, les proporcions porten a engany. Sembla que no hagi de ser tan gran…però fa 186 metres de llarg (més de 218 si s’afegeix el pòrtic), amb 26 metres d’ample per la navata mediana, que fa, a més 46 d’alçada. Ara bé, quan un comença a avançar per la nau central, aleshores sí, és evident que es tracta d’un edifici enorme, el més gran de la cristiandat, i, a més a més, així ho certifiquen les referències que hi ha al terra sobre on arribarien altres temples.

Abans, però, de recórrer tota la nau central, convé aturar-se a la primera cappella lateral de la dreta on es pot contemplar l’exquisida Pietà de Michelangelo. Contrasta la seva delicadesa amb el dramatisme de l’obra del mateix nom que l’autor té a Firenze, al museu dell’Opera del Duomo. Potser l’explicació es troba en el moment vital de l’esculptor quan va realitzar una i l’altra. La romana la va fer quan tenia 23 anys i és l’única obra firmada per l’artista , tal com es veu en una cinta que creua el pit de la Mare de Déu. La fiorentina estava creada per a la seva pròpia tomba i la va iniciar 51 anys després d’haver acabat l’altra.

A la basílica hi ha nombrosos monuments dedicats a pontífexs per artistes com Bernini, Rusconi, Canova, Della Porta, Algardi, Pollaiolo o Maratta.

Però dèiem que s’havia de recórrer la nau central, passant per l’estatua de San Pietro, amb els peus desgastats per la devoció dels fidels i arribant al baldacchino de Bernini, amb els estigmes dels Barberini, sota l’enorme cúpula que s’aixeca més de 130 metres i té més de 42 metres de diàmetre. Al final de la nau central es troba una altra obra capdal de Bernini, la cattedra di San Pietro.

La visita es pot completar amb el recorregut per le Grotte Vaticane, on hi ha els sepulcres de pontífexs com Joan XXIII, Pau VI o Joan Pau II, i amb la pujada a la cúpula. L’ascensió al punt més alt de la basílica, ja sigui en ascensor o per escales, és molt recomanable.

Les vistes de l’interior del temple són vertiginoses. I un cop a l’exterior, les estàtues de la façana gairebé es poden tocar a les terrasses intermitges i, a dalt de tot, les vistes dels jardins vaticans, del Palazzo del Governatorato i del Musei Vaticani són esplèndides, però tothom es queda amb la que s’extén cap a Roma, presentada per l’el·lipse de la Piazza San Pietro.

ROMA (VIII). MUSEO NAZIONALE ROMANO

Al voltant de la Piazza della Repubblica es troba el complex de les Termes de Diocleziano, les que eren les més grans de la ciutat, amb un aforament per a més de 3.000 persones.

Parts de l’estructura del complex són ocupades per la basílica de Santa Maria degli Angeli, el seu claustre i jardins, i per una part del Museo Nazionale Romano, que compta amb altres seus com el veí Palazzo Massimo i el Palazzo Altemps.

Al Palazzo Massimo hi ha una excel·lent col·lecció d’esculptura amb obres destacades com la Statua d’Augusto, representat com a pontífex màxim, la Niobide, que pertanyia al frontal del temple d’Apolo a Eretria, el discobolo Lancellotti, el discobolo di Castel Porziano o l’Apollo del Tevere, acompanyats per còpies gregues, relleus i retrats.

Un altre apartat destacat és els dels sarcòfags, on hi ha magnífiques peces com el de Portanaccio, on es representa una batalla entre Romans i Bàrbars, i el dell’Annona.

Hi ha curiositats com el cratere on hi ha la que es considera que és la primera representació coneguda de la Verge alletant el Nen.

El recorregut es completa amb esplèndides mostres de pintures murals provinents de les villes di Livia, la dona d’August, i de la Farnesina, així com mosaics, ja siguin geomètrics o figuratius, i els panells de les parets de la basílica di Giunio Basso.

Es tracta d’una de les col·leccions arqueològiques més importants del món.

ROMA (VII) DEL COLOSSEO A PIAZZA BARBERINI. S. PIETRO IN VINCOLI. STA. PRASSEDE. STA. MARIA MAGGIORE. STA. MARIA DELLA VICTORIA

Per sobre del Colosseo es troba la zona del Rioni Monti, que s’extèn fins a la Basílica de Santa Maria Maggiore i l’estació de Roma-Termini.

De les esglésies que hi ha a la dreta, segons es puja, de via Cavour, destaquen poderosament dues: San Pietro in Vincoli i Santa Prassede.

San Pietro in Vincoli es famosa per allotjar el mausoleu del Papa Giulio II, un projecte de dimensions considerables encomanat a Michelangelo…i que no va poder acabar, però va deixar una de les seves obres més conegudes, el Mosè, contundent exemple de la seva esculptura. L’interior d’aquesta església compta, a més a més, amb un bonic mosaic bizantí que representa San Sebastiano.

Ara bé, per gaudir de més mosaics bizantins, la visita a Santa Prassede és imprescendible. Els mosaics estan presents a la zona del presbiteri, però la cappella di San Zenone està considerada com el monument bizantí més important de Roma, amb bonics mosaics que decoren la volta i les parets, a banda d’allotjar la Colonna della Flagellazione, portada de Jerusalem l’any 1223.

Santa Prassede ja es troba a tocar de la Basílica de Santa Maria Maggiore, una de les patriarcals de Roma i potser la més antiga dedicada a la Verge a la ciutat.

A la façana es sobreposa la nova d’estil barroc, obra d’Il Fuga, sobre els mosaics més antics.

L’interior és grandiós i és, de totes les basíliques patriarcals, el que ha arribat als nostres dies amb un aspecte més semblant a la seva disposició original. De les nombroses capelles, destaquen la Cappella Sistina i la Cappella Paolina, una en front de l’altra, amb planta de creu grega i considerables cúpules.

La nau central està decorada amb panells de mosaics amb històries bíbliques, del temps de Siste III. I els mosaics també presideixen l’arc triomfant que dóna entrada a l’absis, també amb mosics, però que eren molt difícils de veure a causa de les obres de restauració que es duien a terme quan vam fer la nostra visita.

La part posterior de la basílica està acompanyada per un obelisc, imitació romana d’un d’egipci que, conjuntament amb un altre que es troba a la piazza del Quirinale, ornamentaven el mausoleu d’August.

Des de la basílica, per via Torino, s’arriba a la Piazza della Repubblica, amb la fontana delle Naiadi i la basílica de Santa Maria degli Angeli, que formava part del complex de les termes de Diocleziano. En aquest temple, hi ha la curiositat de la línia Clementina, meridiana amb constel·lacions zodiacals i variacions mil·lenàries de l’estrella polar, encàrrec de Clemente XI a Francesco Bianchini i Giacomo Maraldi. Bona part de les restes del complex són part del Museo Nazionale Romano, objectiu del proper post.

Des de piazza della Repubblica s’arriba per la via E. Orlando a la piazza San Bernardo, on destaca poderosament la Fontana del Mosè, obra de Domenico Fontana. Al costat de la font, es troba l’església de Santa Maria della Victoria. En el seu interior es pot contemplar al transepte esquerre una gran obra de Bernini, Santa Teresa trafitta dall’amore de Dio, una obra destinada inicialment pel Vaticà, però la sensualitat de la qual va fer que se li trobés un allotjament més discret.

Sortim de l’església i prenem la via Barberini, per arribar a la plaça del mateix nom, on hi ha un altre magnífic treball de Bernini, la fontana del Tritone o delle api, en motiu de l’escut de la família que dóna nom al carrer i la plaça i que està dominat per les mosques. Des d’aquesta plaça surt la famosa via Veneto enfilant-se turó amunt.

A partir d’aquí podríem baixar fins a la fontana de Trevi, en una molt recomanable passejada. Per retornar a Piazza della Repubblica podríem refer el camí o bé prendre la molt recomanable alternativa de pujar pel Quirinale i la via XX Settembre, passant per esglésies destacables com Sant’Andrea al Quirinale i San Carlo alle Quattro Fontane.

ROMA (VI). I FORI IMPERIALI. COLOSSEO. PALATINO

Des de Piazza Venezia, si s’agafa la Via dei Fori Imperiali, ens endinsem de ple en la part més important de les restes arqueològiques de la ciutat.

L’obertura de la via, l’any 1933, no va estar exenta de polèmica per la manca de criteri científic en el seu projecte, amb conseqüències irreparables pel patrimoni històric, artístic i ambiental segons la guia de la ciutat del Touring Club Italiano.

El primer monument, sortint des de la Piazza Venezia, és la Colonna Traiana a la Piazza de Santa Maria de Loreto, on destaca la cúpula de l’església del mateix nom.

Poc més enllà comencen a succeïr-se les restes dels fòrums i mercats de Traiano, di Cesare, d’Augusto, di Nerva i della Pace.

Sobre temples d’aquests espais romans van ser utilitzats com a base per construir esglésies com San Lorenzo in Miranda o San Francesca Romana.

L’arribada al Colosseo no decep. L’edifici és enorme, tot i l’expoli al qual va ser sotmès en servir com a font de materials per les obres de diferents edificis. La seva façana fa gairebé 50 metres d’alt i l‘arena el·líptica té unes dimensions de 86×54 metres. La nostra visita, a més a més, va ser acompanyada per una exposició temporal, que va permetre gaudir de diferents obres esculptòriques i mosaics.

Des de l’interior, nu de les graderies, d’aquest amfiteatre, es contemplen boniques vistes del Fòrum romà i també de l’Arc de Constantino, erigit l’any 315 en record de la victòria sobre Massenzio l’any 312, amb decoració esculptòrica i de baixrelleus.

L’entrada al Colosseo pot anar lligada a la del Palatino, un dels turons veïns, seu de diferents palaus i construccions de l’època romana, amb boniques vistes de la ciutat i el fòrum romà i amb un petit museu.

El fòrum romà és un ampli espai on es succeixen monuments. A les dues entrades, dos arcs. A la banda més propera al Colosseo, el de Tito, en commemoració de la victòria sobre els hebreus. A l’extrem oposat, el de Settimio Severo. Entre un i altre, nombroses restes de temples (el de dei Càstori, el di Saturno, el di Vesta, el di Antonio i Faustina, el del Divo Romolo i la basílica di Massenzio) i altres edificis com la Curia o la colonna di Foca.

ROMA (V). DE PIAZZA VENEZIA A FONTANA DELL’ACQUA PAOLA. PIAZZA BOCCA DELLA VERITÀ. TRASTEVERE

Situats un altre cop a la Piazza Venezia, prenem la via del Teatro di Marcello. Ben aviat, a l’esquerra i darrere del Mausoleu de Vittorio Emanuele II, hi ha dues escalinates: la que puja a l’església Santa Maria in Aracoeli i la que puja a la Piazza del Campidoglio, dissenyada per Michelangelo i on es troben els Musei Capitolini, una visita que ens va quedar pendent i que poc després va inaugurar la restauració de la sala on es troba l’escuptura equestre de Marc Aureli.

Continuant pel viale, s’arriba al Teatro di Marcello, el segon més gran de la ciutat en l’època romana.

Una mica més a prop del Tíber s’arriba a la Piazza della Bocca della Verità. Ocupa l’espai de l’antic fòrum Boario. Destaca l’Arco degli Argentari, enganxat a l’església de San Giorgio, dos temples, el della Fortuna Virile o di Portunus i el di Vesta i, evidentement l’església de Santa Maria in Cosmedin, en la portalada de la qual es troba la famosa Bocca della Verità.

Des d’aquí, ja es pot creuar el Tíber i entrar en el Barri del Trastevere, ja sigui pel proper ponte Palatino o bé, pujar per Lungotevere, i arribar a l’isola Tiberina.

El Trastevere fa honor a la seva fama de tenir personalitat pròpia. Només passejar pels seus carrers o menjar en alguns dels seus restaurants ja suposen tota un experiència, però compta, a més a més, amb dues basíliques magnífiques: Santa Cecilia i Santa Maria.

A Santa Cecilia in Trastevere, a l’interior, es poden observar la Santa Cecília, de Stefano Maderno, el cimbori de Arnolfo di Cambio i els mosaics que decoren l’absis.

Santa Maria in Trastevere, potser la primera església de Roma oberta oficialment al culte, destaca pels seus mosaics, presents a la façana i també a l’interior, especialment a l’absis, on a més a més s’hi poden admirar el sostre, decorat pel Domenichino, la Madonna della Clemenza, la Cappella Avila i el tabernacle de Mino del Reame.

Des de la piazza di Santa Maria in Trastevere, ens podem enfilar cap a San Pietro in Montorio, amb el tempietto de Bramante, i, encara més amunt fins a la Fontana dell’Acqua Paola, des d’on es poden gaudir de magnífiques vistes.

ROMA (IV). DE PIAZZA NAVONA AL TÍBER I RETORN FINS A S. ANDREA DELLA VALLE

 

Des de Piazza Navona, seguirem un itinerari fins arribar al Tíber i després retornarem cap als voltants del Corso Rinascimento, amb arribada a l’església de San Andrea della Valle.

La primera aturada d’aquest periple és l’església de Santa Maria della Pace, amb la seva façana barroca i el seu claustre, la primera obra de Bramante a la capital italiana. Malauradament, no vam poder accedir al seu interior.

Una altre temple que mereix una aturada és la Chiesa Nuova, amb obres remarcables al seu interior de Rubens (Ss. Domitilla, Nereo e Achìlleo i Ss Gregorio Magno, Mauro e Papia) i la capella de S. Filippo Neri. Estem a una zona on destaquen diferents palaus i que porta al riu Tíber, a l’alçada del pont de Sant’Angelo, emmarcat pel castell del mateix nom, mausoleu de l’època romana en el seu origen, fortalesa papal després i, actualment, seu d’un museu.

Des del pont, per via Paola, s’arriba a l’església de San Giovanni dei Fiorentini i d’aquí es pren la via Giulia, primer carrer de traç rectilini de la ciutat. Es tracta d’un carrer on hi ha altres esglésies. La curiositat pels catalans és arribar a la veïna via di Monserrato on hi ha l’església de Santa Maria in Monserrato, l’església dels aragonesos i catalans a Roma, ara també assimilada com església dels espanyols.

D’aquí s’arriba amb facilitat a la zona del Palazzo Farnese, fastuosa seu diplomàtica francesa, i del Campo di Fiori, amb botigues de moda. Una mica més enllà, l’església de San Carlo ai Catenari llueix amb la seva cúpula.

I d’aquí es retorna cap al corso del Rinascimento, on està l’església de San Andrea della Valle, amb frescos del Domenichino representant escenes de la vida del sant.

ROMA (III). DE PIAZZA VENEZIA A PIAZZA NAVONA

La piazza Venezia ofereix diferents alternatives. Cap a una banda, la via dei Fori Imperiali, que ens introdueix a la Roma de les restes arqueològiques, al mig la via del Teatro Marcello, per apropar-se al Tíber i anar al propi teatre i la Piazza della Bocca della Verità, i de l’altra banda, el Corso Vittorio Emanuele que és la que prenem en aquest itinerari.

Així, ens trobem en primer lloc amb la Chiesa del Gesù, on destaca la decoració i la volta amb el Triomfo del Nome di Gesù, un grandiós fresc del Baciccia, i la Cappella di S. Ignazio di Loyola, obra de Andrea Pozzo.

Poc després es troben les restes arqueològiques del Largo di Torre Argentina. Es tracta del complex més gran de l’època republicana actualment visible.

A partir d’aquí deixem el Corso Vittorio Emanuele i enfilem Via di Torre Argentina per apropar-nos cap al Pantheon. Abans, però, convé fer un petit tomb per apropar-se a la Piazza di Minerva, presidida pel simpàtic conjunt esculptòric Pulcin della Minerva, composat per un obelisc egipzi i un elefant disseny de Bernini, i per l’església de Santa Maria sopra Minerva. A l’interior del temple s’acumulen obres d’art, destacant la Cappella Carafa, amb intervenció de Mino da Fiesole, Verrocchio, Giuliano da Maiano i decoració al fresc de Filippino Lippi, el Sepulcre de Guglielmo Durand, de Giovanni di Cosma, l’estàtua di Cristo risorto, de Michelangelo, la làpida del Beato Angelico, d’Isaia da Pisa, el monument fúnebre de Maria Raggi, de Bernini i la tomba di Francesco Tornabuoni, de Mino de Fiesole.

I encara abans d’arribar al Pantheon, també és interessant anar a l’església de S. Ignazio de Loyola, amb la seva volta decorada per l’immens fresc Gloria di S. Ignazio, obra del Pozzo.

Ara sí, s’arriba al Pantheon, un monument d’extraòrdinaries dimensions. Estava revestit de bronze, les darreres restes del qual van ser utilitzades pel pontífex Urbà VIII Barberini per fer 80 canons pel Castell de Sant’Angelo i les quatre columnes recargolades del baldaquí de la Basílica de S. Pietro al Vaticà. Això va donar peu a la famosa frase “Allò que no van fer els bàrbars, ho van fer els Barberini”. Al seu interior, on hi ha tombes d’italians il·lustres, com Raffaello, Vittorio Emanuele II i Umberto I, destaca l’enorme volta que s’eleva fins a 43 metres per sobre del terra, presidida per l’ull de 9 metres de diàmetre.

Del Pantheon es pot arribar amb facilitat, i amb direcció cap a la Piazza Navona, al Palazzo della Sapienza, que compta en l’interior del seu recinte amb l’església de S. Ivo. Malauradament, nosaltres no vam poder accedir-hi. I, per sobre de tot, abans d’arribar a Piazza Navona, hi ha dues esglésies que, per l’interès de les obres que conserven, mereixen un comentari i una visita: S. Luigi dei Francesi i S. Agostino.

S. Luigi dei Francesi és l’església de França a Roma. Tot i comptar amb intervencions destacables al seu interior com les del Domenichino, totes les mirades es concentren en les tres magnífiques obres de Caravaggio: S. Matteo e l’angelo, Martiri di S. Matteo i Vocazione di S. Matteo.

S. Agostino, amb la seva façana típica del primerenc Renaixement romà, compta al seu interior amb la Madonna del Parto, venerada imatge, obra de Jacopo Sansovino, Isaia profeta, de Raffaello, Santa Anna e la Madonna col Bambino, d’Andrea Sansovino, i també una altra obra de Caravaggio: Madonna dei Pellegrini.

Després de tal acumulació artística, convida arribar a la sempre animada Piazza Navona. La seva forma allargada, derivada del Stadio Domiziano, està adornada amb tres fonts monumentals: la del Moro, la dei Fiumi, erigida per Bernini, i la del Nettuno, mentre que al seu voltant destaquen les esglésies de S. Agnese in Agnone i la de Nostra Signora del Sacro Cuore.

ROMA (II). VIA DEL CORSO. FONTANA DI TREVI